El funicular de Vallvidrera fa 100 anys

El funicular de Vallvidrera, un dels tres que funcionen a la ciutat de Barcelona, compleix cent anys aquest cap de setmana. Un segle d'història d'un mitjà que permet pujar a la muntanya d'una forma relaxada, amb bones vistes sobre la ciutat. El bon temps fa que el funicular s'ompli de gent que va a passejar o a fer recorreguts en bicicleta. Però també fa la seva funció els dies feiners, ja que facilita el desplaçament de milers de viatgers dins la xarxa de transport de Barcelona. Ara és un mitjà modern, ràpid i silenciós, força diferent dels curiosos vehicles que van inaugurar el servei a principis del segle passat. <br>
El funicular de Vallvidrera fa 100 anys
Vallvidrera

El funicular de Vallvidrera fa 100 anys

El funicular de Vallvidrera, un dels tres que funcionen a la ciutat de Barcelona, compleix cent anys aquest cap de setmana. Un segle d'història d'un mitjà que permet pujar a la muntanya d'una forma relaxada, amb bones vistes sobre la ciutat. El bon temps fa que el funicular s'ompli de gent que va a passejar o a fer recorreguts en bicicleta. Però també fa la seva funció els dies feiners, ja que facilita el desplaçament de milers de viatgers dins la xarxa de transport de Barcelona. Ara és un mitjà modern, ràpid i silenciós, força diferent dels curiosos vehicles que van inaugurar el servei a principis del segle passat.
El funicular de Vallvidrera va començar a prestar servei el 28 d'octubre de 1906. El recorregut, de 730 metres, facilitava l'accés a un barri fins aleshores remot del municipi de Sarrià, encara independent de Barcelona. Es va convertir en un mitjà ideal per buscar l'aire fresc dels boscos de Collserola.

L'estació superior del funicular, de l'arquitecte Bonaventura Conill, conserva el seu estil modernista. Al voltant, en les dues primeres dècades del segle XX, el petit nucli de Vallvidrera es va anar omplint de les torres dels estiuejants.

El funicular salvava un desnivell de 160 metres, amb un pendent que en el tram més alt arriba al 28%. El traçat recte de la línia va haver de fer un revolt per esquivar els terrenys d'un propietari que es va negar a vendre.

L'any 1916, el tren de Sarrià es va allargar fins al Vallès, travessant la muntanya. L'enllaç amb el ferrocarril va portar més passatgers al funicular, que durant dècades va seguir pujant i baixant amb el seu ritme pausat. Però la infraestructura va quedar antiquada i va començar una decadència que, als anys 70, podria haver acabat amb el tancament de la línia.

L'any 1981, ja incorporat a la nova empresa Ferrocarrils de la Generalitat, es va fer una remodelació de les cabines de fusta, que encara van circular fins al 1998. Aleshores es va modernitzar completament el servei i les velles caixes es van substituir per nous vehicles d'acer. Es van renovar la maquinària i tota la infraestructura i es va doblar la velocitat per convertir el funicular en un transport modern i automatitzat, que fa el recorregut en menys de 3 minuts. L'any passat va transportar uns 700.000 passatgers, que continuen disfrutant d'un trajecte amb grans vistes.