El forat de la capa d'ozó decreix

La "salut" de la capa d'ozó sembla que millora. El debilitament o forat que es genera anualment sobre el pol sud i l'Antàrtida és ara menor i no ha arribat a assolir els màxims registrats els anys 2000 i 2003. Tot i això, continua sent el tercer forat més gran de la història i, malgrat que s'obre una finestra a l'esperança, els esperts asseguren que no es poden extreure conclusions fins que no s'observi l'evolució de la capa durant almenys deu anys.
El forat de la capa d'ozó decreix
Ginebra

El forat de la capa d'ozó decreix

La "salut" de la capa d'ozó sembla que millora. El debilitament o forat que es genera anualment sobre el pol sud i l'Antàrtida és ara menor i no ha arribat a assolir els màxims registrats els anys 2000 i 2003. Tot i això, continua sent el tercer forat més gran de la història i, malgrat que s'obre una finestra a l'esperança, els esperts asseguren que no es poden extreure conclusions fins que no s'observi l'evolució de la capa durant almenys deu anys.
Actualitzat
La mida, la profunditat i la persistència del forat de la capa d'ozó varien substancialment cada any en funció dels canvis de les condicions meteorològiques a l'estratosfera. Els últims mesuratges, realitzats entre finals del mes passat i principis d'octubre, han revelat que ara el forat és més petit. Exactament fa entre 20 i 23 milions de quilòmetres quadrats.

Aquesta mida és la tercera més gran de la història, després que el 2003 feia entre 25 i 28 milions de quilòmetres quadrats i el 2000, quan el debilitament va assolir la seva màxima intensitat, el forat arribés als 28,3. Malgrat aquestes bones dades, els experts del Departament d'Investigació Atmosfèrica i Medi Ambient de l'Organització Meteorològica Mundial demanen no extreure'n conclusions definitives.

L'origen del forat de la capa d'ozó es troba en l'emissió a l'atmosfera de determinats productes químics que la danyen progressivament. Aquesta degradació és especialment preocupant, ja que la capa d'ozó protegeix el planeta dels raigs ultraviolats, capaços de causar càncer de pell o afeccions oculars, entre altres patologies.

El fet que la mida del forat hagi decrescut lleugerament s'interpreta com que les mesures adoptades pel Protocol de Mont-real, l'objectiu de les quals és restablir completament la capa cap al 2050, van ben encaminades. Aquest és el temps que es calcula que cal perquè els gasos que han originat el deteriormanet de la capa desapareixin de l'atmosfera, sempre que se'n redueixi el consum.

Alerta pel canvi climàtic

La reducció del forat de la capa d'ozó és una molt bona notícia, però els científics alerten que això no garanteix la "salut" de l'atmosfera. I és que també està amenaçada per l'augment de l'efecte hivernacle i el conseqüent canvi climàtic.

Durant el segle XX, la temperatura mitjana de la Terra ha pujat mig grau i s'espera que en els pròxims 100 anys pugi entre 1,4 i 5,8 graus més. L'efecte hivernacle es produeix per l'expulsió a l'atmosfera de gasos com el diòxid de carboni, emès per la crema de combustibles fòssils; els CFC, fruit d'aerosols i de determinats electrodomèstics; l'òxid de nitrogen, per l'ús de fertilitzants i la crema de biomassa, i el metà, emès pels remugadors i que també es troba en abocadors o arrossars.

Aquests gasos formen una pel·lícula que evita que part de la calor del Sol deixi l'atmosfera i torni a l'espai, la qual cosa fa augmentar la temperatura de la superfície terrestre.