El fiscal demana fins a sis anys de presó per a tres expresidents de Ferrocarrils per malversació de fons públics

L'Audiència de Barcelona ha començat a jutjar aquest dilluns tres expresidents de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) per prevaricació i malversació de cabals públics. Segons la fiscalia, van contractar de manera irregular un pla de pensions amb el qual una quinzena de directius de l'empresa pública es van embutxacar sobresous que sumaven 2,7 milions d'euros. En la seva declaració davant el tribunal, dos dels imputats, Vilalta i Roig, han justificat la idea de crear el pla de pensions com a fórmula per "fidelitzar el personal".
El fiscal demana fins a sis anys de presó per a tres expresidents de Ferrocarrils per malversació de fons públics
Barcelona

El fiscal demana fins a sis anys de presó per a tres expresidents de Ferrocarrils per malversació de fons públics

L'Audiència de Barcelona ha començat a jutjar aquest dilluns tres expresidents de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) per prevaricació i malversació de cabals públics. Segons la fiscalia, van contractar de manera irregular un pla de pensions amb el qual una quinzena de directius de l'empresa pública es van embutxacar sobresous que sumaven 2,7 milions d'euros. En la seva declaració davant el tribunal, dos dels imputats, Vilalta i Roig, han justificat la idea de crear el pla de pensions com a fórmula per "fidelitzar el personal".
Actualitzat
Una quinzena de directius de FGC es van embutxacar sobresous que sumaven 2,7 milions d'euros. (Foto: Acn)

Una quinzena de directius de FGC es van embutxacar sobresous que sumaven 2,7 milions d'euros. (Foto: Acn)

Segons el fiscal, els tres acusats van augmentar "de manera injustificada" les retribucions que rebien tant ells com els directius de Ferrocarrils "a costa dels fons públics que gestionaven" i demana 4 anys i 10 mesos de presó i 24 d'inhabilitació per a Albert Vilalta, exconseller de Medi Ambient per CiU, i 6 anys de presó i 27 d'inhabilitació, per a Enric Roig i Antoni Herece. Els imputats, entre el 1990 i el 1991 van contractar un fons amb una asseguradora que van rescatar l'any 2000 i que van repartir entre els directius, decisió "clarament il·legal", segons el fiscal, perquè el beneficiari preferent havia de ser l'empresa.

El primer a declarar ha estat l'expresident de Ferrocarrils de la Generalitat i exconseller de Medi Ambient amb CiU Albert Vilalta, que ha al·legat que va ser el seu director general Enric Roig, que va idear la creació del pla de pensions milionari com a incentiu per evitar la fuga de directius de l'empresa pública.

Vilalta va ser president de FGC fins al 1991, quan va ser nomenat conseller. Davant el tribunal, ha assegurat que Roig, que després el va succeir en la presidència, li "va comunicar" la seva idea de crear un pla de pensions com a fórmula per "fidelitzar el personal". L'acusat ha explicat que en l'època en què es va crear el pla de pensions es produïen moltes fugues de directius al sector privat, davant la proximitat dels Jocs Olímpics, i per això empreses del sector com Transports Metropolitans de Barcelona o Renfe utilitzaven aquesta fórmula.

Vilalta s'ha escudat en el fet que la decisió d'obrir el pla de pensions no va ser seva, perquè les seves funcions eren representatives i no executives, i ha dit que ignora com es van calcular les aportacions anuals que FGC va fer a aquest fons assegurador.

El segon a declarar davant els tribunals ha estat Enric Roig, acusat també de cobrar 39.305 euros en dietes il·legals per a reunions amb directius, amb el conseller i altres trobades de treball i protocol·làries. Roig ha ratificat la declaració de Vilalta, i fa afegit que a finals dels 80 hi havia ofertes molt substancioses per a enginyers i des de FGC només es volia retenir aquests professionals. L'acusat, però, ha declinat responsabilitats i ha assegurat que el tercer imputat, Antonio Herce, en aquell moment director financer, va ser qui va redactar el reglament per crear el fons i qui va comunicar-ho als assessors jurídics.

Els tres acusats no complien cap dels requisits establerts per cobrar, com ara mort o invalidesa dels directius. Tot plegat es va fer d'esquena al Consell d'Administració.