El finançament i l'autonomia, el relleu generacional i l'estabilitat laboral, centraran la la campanya a rector de la UB

El finançament i l'autonomia, el relleu generacional i l'estabilitat laboral, centraran la la campanya a rector de la UB

El finançament i l'autonomia, el relleu generacional i l'estabilitat laboral, centraran la la campanya a rector de la UB

Primer pla de Norbert Bilbeny, catedràtic d'Ètica, i candidat a rector de la UB, el 9 de novembre de 2016 (horitzontal).

Primer pla de Norbert Bilbeny, catedràtic d'Ètica, i candidat a rector de la UB, el 9 de novembre de 2016 (horitzontal).

ACN Barcelona.-Insistir a l'administració que cal millorar el finançament públic de la universitat, potenciar-ne l'autonomia per evitar la intervenció i treballar per l'estabilització laboral que suposi fer el relleu generacional que la crisi ha impedit són alguns dels temes que els set candidats que opten al rectorat de la Universitat de Barcelona han inclòs en el programa electoral. Coincideixen en què cal potenciar els recursos de la UB i la seva autonomia, i assegurar una carrera acadèmica i professional als qui hi treballen. Els detalls però, de com s'ha de dur a terme cada repte, són diferents per als set candidats que concorren als comicis el 28 de novembre i els desgranaran en campanya, fins el dia 24.

Joan Guàrdia, catedràtic de Metodologia del Comportament, David Vallespín, catedràtic de Dret Processal, Rafael Franco, catedràtic de Bioquímica, Joan Elias, catedràtic de Matemàtiques, Màrius Rubiralta, catedràtic de Química Orgànica i Eduardo L. Mariño, catedràtic de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica i Norbert Bilbeny, catedràtic d'Ètica, s'enfrontaran el proper 28 de novembre a la primera volta de les eleccions a rector de la Universitat de Barcelona. Molt provablement, però, els dos que tinguin més vots, resoldran les eleccions en segona volta, l'1 de desembre. Aquest dijous comença la campanya electoral, que s'allargarà fins el dia 24, i aquest dimecres, els set candidats han aprofitat per apuntar les principals línies d'actuació. En general, les set candidatures defensen una major autonomia de la universitat, evitant la intervenció de l'administració, però també un major finançament públic després d'anys de retallades. Un dels reptes dels set candidats és millorar les condicions laborals dels treballadors de la universitat, tant el PDI com el PAS, i aconseguir fer un relleu generacional que s'ha vist esquerdat per la crisi econòmica i la impossibilitat de substituir algunes baixes. El conflicte dels professors associats i l'abús de la seva figura, també figura en el programa de la majoria de candidats. Joan Guàrdia vol aconseguir que la universitat sigui garantia d'estabilitat, eradicar la precarietat i donar carrera acadèmica al professorat per poder atraure també, gent jove coneixent les expectatives reals a la institució. Per Guàrdia però, l'estudiant és ''l'essència'' de la universitat i per això cal donar-li respecte a la seva autonomia i capacitat de decisió. En aquest sentit, Guàrdia s'oposa frontalment a la pujada de taxes ''injustificada'' que s'ha fet els darrers anys. David Vallespín presenta la seva candidatura com a ''forta, jove'' i en destaca la ''il·lusió i la capacitat'' amb que vol gestionar la universitat. Destaca que té un equip cohesionat i fixa en entre els seus reptes el nou mapa de titulacions, la valorització de la docència i la recerca, la innovació a la universitat o la dignificació del professorat de la casa. Defensa també els estudiants com a ''peça clau'' i per això posa accent a les polítiques de beques que evitin impedir l'accés a la universitat dels estudiants amb menys recursos. Rafael Franco espera conèixer la realitat de la universitat per concretar els seus problemes però aposta per a la igualtat, tant en l'accés dels estudiants, com per exemple, en l'accés a les càtedres de les dones. Ha destacat que només el 20% de catedràtics són doncs i ha assenyalat que ''cal apujar aquest sostre de vidre''. Franco ha destacat que tenen ''idees pel canvi'' per tal que la UB agafi el rumb correcte. Una de les propostes que presenta Joan Elias és un preu comú a grau i màster i ha assegurat que ho defensarà ''aferrissadament'', ja que considera que no és una despesa sinó ''una inversió'' la formació dels joves. Per Elias, és important que la UB recuperi la ''il·lusió'' i ''l'orgull'' d'estudiants, exestudiants i treballadors perquè desaparegui ''l'apatia'' que inunda la universitat. Per això, també demana més autonomia, deixant de banda la intervenció que considera que hi ha actualment. Màrius Rubiralta considera prioritari el diàleg amb altres universitats per millorar el finançament i els preus públics, així com l'estabilització del personal per la qual cosa demana una UB cohesionada, i destaca la importància de tenir una universitat forta i cohesionada pel país, ja que considera que Catalunya només pot progressar amb aquest sistema enfortit. La proposta d'Eduardo L. Mariño passa per l'autonomia i la independència i aposta per la innovació per canviar la universitat, que considera que disposa d'un model ''vell''. Assegura que no Proposa cap ''projecte faraònic'' fins que no tingui una informació contrastada de l'estat de la universitat i fixa en millorar la situació dels PDI com una de les seves prioritats. Norbert Bilbeny es presenta a rector per segona vegada, i en aquesta ocasió ho fa perquè considera que la universitat necessita un canvi, una transformació lluny ''de les promeses que no es poden complir''. Aposta també per acompanyar amb valors acadèmics i socials els universitaris i vol que la UB sigui un model per a la resta d'universitats.