El finançament autonòmic espanyol ja s'acosta al dels estats federals avançats

La negociació sobre el finançament autonòmic que ahir va acabar ha acostat el model espanyol al dels estats federals més avançats, com el Canadà o Alemanya. En aquests països, però, el repartiment dels impostos i la solidaritat entre regions també són objecte de confrontació política i de recursos al Tribunal Constitucional.
El finançament autonòmic espanyol ja s'acosta al dels estats federals avançats
FINANÇAMENT

El finançament autonòmic espanyol ja s'acosta al dels estats federals avançats

La negociació sobre el finançament autonòmic que ahir va acabar ha acostat el model espanyol al dels estats federals més avançats, com el Canadà o Alemanya. En aquests països, però, el repartiment dels impostos i la solidaritat entre regions també són objecte de confrontació política i de recursos al Tribunal Constitucional.
El Bundesrat és la cambra alta del Parlament alemany i és on es reuneixen els dirigents de les regions per ordenar la convivència federal. El model federal alemany és molt clar i racional en el paper dels deu "länder" que el componen i en el repartiment que fan dels impostos amb el govern federal. De l'impost de la renda es reserva un 15% per als municipis i es reparteix la resta entre el poder federal i els "länder". L'impost de societats, que grava els beneficis de les empreses, es reparteix a mitges entre Berlín i les regions. L'impost sobre el valor afegit també es reparteix a parts gairebé idèntiques, però basant-se d'un criteri de població. El catedràtic Joaquim Solé Vilanova és un dels experts que ha estudiat més el model alemany i el del Canadà, i hi veu una interessant combinació de solidaritat i estímul fiscal. Al Canadà, les dotze províncies fan un esforç de recaptació d'impostos que dóna resultats desiguals. El govern federal fa una mitjana d'aquest esforç i compensa les regions més pobres fins aquest nivell, però deixa les més riques amb l'excedent que el supera. La província francòfona del Quebec és una de les que rep compensacions federals perquè està per sota de la mitjana. A pesar d'això, és la província que manté una identitat fiscal més acusada en el complex sistema canadenc. Compensar les províncies més pobres amb un criteri de correcció igualitarista o deixar marge a les més riques per estimular el creixement és el dilema dels estats federals més avançats, que es resol segons la majoria política del moment.