"El documental" estrena <b>"La Mary, la reina del Paral·lel"</b>

Una mirada a <b>Mary Santpere</b>, una de les figures imprescindibles del món de l'espectacle
"El documental" estrena "La Mary, la reina del Paral·lel"

"El documental" estrena "La Mary, la reina del Paral·lel"

Una mirada a Mary Santpere, una de les figures imprescindibles del món de l'espectacle
Dijous 18 de febrer el programa "El documental" va estrenar el documental dedicat a l'actriu Mary Santpere. "La Mary, la reina del Paral·lel" s'emetrà a les 23.15 pel 33.
 
"La Mary, la reina del Paral·lel" aborda la figura de Mary Santpere, un dels noms imprescindibles del món de l'espectacle català. Al llarg de la seva carrera es va atrevir a fer de tot: cinema, circ, televisió, ràdio, teatre i "varietées". Dotada d'un sentit de la teatralitat autèntic, d'una gràcia tan fresca com natural, la vedet que s'allunyava del cànon de bellesa i cantava amb una veu poc habitual tant feia d'actriu còmica en temps hostils com de pallassa, locutora de radio, "showwoman" televisiva, impulsora d'importants campanyes benèfiques, dissenyadora de roba o dependenta d'una casa de barrets (en el bon sentit de la paraula) després de la Guerra Civil Espanyola. El nom de la Mary Santpere es resisteix a la classificació. Com ella mateixa es definia, era una "estrella antitòpics".

Mary Santpere va créixer entre bambolines. El seu pare i la seva mare eren actors. Però, malgrat que li agradava el món del teatre, la Mary era una noia altota, malgirbada i que duia ferros a la boca, (novetat dental de l'època) per arreglar-li la dentadura. Amb aquesta combinació de factors, la jove adolescent rebia floretes que poc tenien d'afalagadores. Però Mary va fer servir el seu sentit de l'humor i la seva personalitat única per fer-se un lloc als escenaris... i de mica en mica va anar fent carrera, al teatre, al cinema, a la televisió, a les gires...deixant la seva empremta inequívoca. L'actriu va ser l'estimulant natural, la pastilla del riure de moltes generacions, i el seu encant natural va deixar un buit en l'escenari que només es pot omplir recordant-la. És una producció d'Interior Noche en coproducció amb Televisió de Catalunya i TVE i la col·laboració de l'ICEC.
 
Fitxa tècnica:

Direcció: Xavier Manich
Guió: Alfred Pérez-Fargas i Roger Danès
Realització: Xavier Manich
Productor executiu: Enric Treserra
Productor executiu TVC: Jordi Ambròs
Productor delegat TVC: Joan Pavon
Director fotografia: Santi Ortiz
Muntatge: La mosca de la tele
Director de producció: Enric Treserra
Música: Carles Gallego
Grafisme: Joan Moreno
Veu en off: Lloll Bertran