El director Michael Haneke convenç al Festival de Sitges amb "El temps del llop"

Dins de la secció Fantàstic, ha destacat una pel·lícula per sobre de la resta, "El temps del llop", un títol enganyós, perquè la cinta no té res a veure amb l'animal, sinó que surt del Codex Regius, el poema germànic més antic, en el qual es descriu el que passarà al planeta abans del Ragnarok, és a dir, la fi del món. Aquesta pel·lícula, dirigida per Michael Haneke i protagonitzada per una impressionant Isabelle Huppert, parteix de la premissa sobre què passaria a la nostra vida quotidiana si de sobte no sortís aigua de l'aixeta, i el que comença com una drama familiar acaba convertint-se en una catàstrofe apocalíptica, que converteix els humans en autèntiques bèsties. Es va presentar a l'última edició del Festival de Cannes fora de competició i ara s'ha projectat a Sitges dins de la secció oficial. Sophie Quinton és la protagonista de "Qui ha mort Bambi?", un thriller francès discutit que se situa en un hospital on s'hi manipulen medicaments i hi desapareixen malalts. La pel·lícula s'estrena als cinemes avui. El film, dirigit pel director francès Gilles Marchand, és un psicothriller protagonitzat per un metge, assassí en sèrie, que actua en un hospital, on també treballa una jove estudiant d'infermeria. "Qui ha mort Bambi?", que adopta el títol d'una cançó dels Sex Pistols, submergeix l'espectador en el submón hospitalari, en el qual la por psicològica no procedeix de la foscor ni de monstres, sinó que es pot donar entre unes impol·lutes parets blanques. Amb un mateix punt de partida, s'ha exhibit també en la secció competitiva del certamen "Dragonhead", film en el qual una pluja de meteorits i una desproporcionada activitat sísmica i volcànica desperta l'instint de supervivència entre les escasses restes de la humanitat. Peter Greenaway i Jordi Mollà han presentat la pel·lícula "Antwerp". Precisament, actor i director es van conèixer en una edició anterior del Festival i aquí és on Greenaway va triar l'actor català per a un dels papers. El film s'exhibeix dins de la secció Gran Angular i és una peça molt original, una mena d'experiment que continua amb la trama de pel·lícules anteriors.