Barcelona

El diari "Avui" presenta un expedient de fallida voluntària per "assegurar-ne la viabilitat"

El diari "Avui" anuncia en l'edició d'aquest dimarts 15 de juny la presentació d'un expedient de fallida voluntària. En l'editorial, el diari assegura que els lectors el podran seguir comprant cada matí, ja que amb aquesta mesura es pretén assegurar la viabilitat present i futura. A més, s'exposa que la nova empresa que en un futur immediat es faci càrrec de l'"Avui" haurà de garantir una solidesa econòmica per abordar amb solvència aquest pla que els actuals responsables del diari han dissenyat.

Actualitzat
Premsa Catalana SA, empresa propietària del diari "Avui", ha presentat un expedient de fallida oberta per assegurar-ne la viabilitat. Així ho explica aquest rotatiu a l'editorial que comença a la seva portada. Segons el diari, l'objectiu de la decisió és permetre la continuïtat de l'empresa, que va dirigida a un segment social, nacional i polític molt concret. L'editorial també demana que la nova empresa que es faci càrrec del diari tingui molt clar quins són els ideals de l'"Avui", i els mantingui en la mateixa línia. En declaracions a TV3, el director del rotatiu, Vicent Sanchis, ha explicat que la presentació de la fallida va començar a gestar-se fa dos anys, amb l'anterior govern de la Generalitat. Sanchis desvincula així aquesta mesura de la caiguda del govern de CiU: "Va ser el govern de CiU el primer que va veure que aquesta era l'única manera de solucionar la situació", ha afegit el director valencià. Sanchis ha explicat que s'ha trigat a presentar la fallida perquè "és una decisió complicada". "A més, nosaltres no podíem llançar-nos a la piscina sense un embrió d'empresa, ara hi ha una empresa que hem anat constituint des del mateix 'Avui'", ha constatat. El mal de l'"Avui" Vicent Sanchis ha dit que, en el seu moment, "es va improvisar un producte informatiu i una empresa, i les empreses improvisades no neixen bé. Tot aquest temps s'ha anat arrossegant un pecat de naixement: l'empresa de l''Avui' no és sòlida", ha sentenciat. A més, a això s'hi ha d'afegir que el rotatiu català no és majoritari: "El nostre mercat és molt limitat i, dins del mercat, cada un és fill de la seva mare." Ara, "els nostres deutes són amb hisenda, amb la Seguretat Social i també hi ha un deute més petit amb l'Institut Català de Finances, d'un préstec de fa deu o dotze anys, que pels interessos s'ha convertit en un deute important", ha explicat Sanchis. "Cal buscar una empresa sòlida" El director del rotatiu entén que el deute "és excessiu i invalida la viabilitat de l'"Avui". Cal eliminar el passiu i buscar una empresa, perquè el cert és que l'"Avui" no ha tingut una empresa sòlida des que es va constituir". En aquest sentit ha anunciat que hi ha "tres o quatre compradors possibles esperant que la situació s'estabilitzi". El primer diari en català des de la Guerra Civil El dia de Sant Jordi de 1976 naixia l'"Avui", el primer diari en català des del final de la Guerra Civil. Va ser rebut amb entusiasme als quiscos, després de néixer per iniciativa popular en un context de recuperació de les llibertats després del franquisme. Els 100.000 exemplars d'aquell dia es van exhaurir ràpidament. Però aquell inici prometedor no ha anat seguit d'una trajectòria d'èxit. Tot i ser l'únic diari nacional en llengua catalana durant gairebé 20 anys, no s'ha pogut consolidar mai. Molts sectors li han penjat sempre l'etiqueta d'estar excessivament vinculat al nacionalisme de Convergència i Unió. L'"Avui" ha simbolitzat durant molts anys una de les assignatures pendents de la llengua, la seva normalització a la premsa escrita. El tiratge del diari ha anat disminuint progressivament, i des de fa alguns anys se situa al voltant dels 40.000 exemplars diaris. La majoria d'aquestes vendes són subscripcions de particulars i de la Generalitat, que durant els deu primers anys del rotatiu li va atorgar subvencions per valor de 2.000 milions de pessetes. La seva delicada situació econòmica ha alimentat constantment rumors de compra per part de grans empreses de comunicació, com el Grup Godó, que finalment mai han fructificat per l'enorme deute que arrossega el diari.
Anar al contingut