El Dia Lliure de les Dones d'Islàndia, la vaga que va paralitzar el país el 1975

43 anys després, les vagues feministes convocades per aquest 8 de març persegueixen els mateixos objectius
El Dia Lliure de les Dones d'Islàndia, la vaga que va paralitzar el país el 1975

El Dia Lliure de les Dones d'Islàndia, la vaga que va paralitzar el país el 1975

43 anys després, les vagues feministes convocades per aquest 8 de març persegueixen els mateixos objectius
Redacció Actualitzat
Manifestació feminista a Reykjavík el 24 d'octubre del 2005, el 30è aniversari del Dia Lliure de les Dones (Wikipedia)

Manifestació feminista a Reykjavík el 24 d'octubre del 2005, el 30è aniversari del Dia Lliure de les Dones (Wikipedia)

A les portes d'aquest 8 de març en què hi ha convocades vagues per cridar l'atenció sobre les desigualtats que encara hi ha entre homes i dones en molts àmbits, val la pena recordar l'èxit que va tenir fa 43 anys una iniciativa anàloga a Islàndia.

Va ser el divendres 24 d'octubre de 1975: el 90% de les dones islandeses es van agafar el dia lliure i no van anar a treballar, no van fer feines domèstiques ni es van cuidar dels seus fills.

Va ser una mobilització de protesta perquè les dones cobraven un 60% menys que els homes i perquè les feines domèstiques impedien a moltes d'elles treballar a fora de casa.

Llavors a Islàndia només hi havia tres dones diputades, malgrat que tenien el dret de vot des del 1915, només després de Finlàndia i de Nova Zelanda.

Es van haver d'endur els nens a la feina

El resultat va ser la paralització de tot el sistema educatiu, cap avió no es va enlairar ni va aterrar, no van funcionar els telèfons, no van publicar-se diaris ni les fàbriques de peix no van poder obrir, perquè el gruix de la força de treball d'aquests àmbits eren dones.

Els homes sí que van anar a treballar, i molts es van veure obligats a endur-se els fills a la feina i tenir-ne cura allà. La vaga va durar fins a les 12 de la nit, i l'endemà els diaris sí que van sortir, però amb dimensions reduïdes i informant sobretot de la vaga.

La preparació

L'origen d'aquesta peculiar vaga va ser la declaració per part de l'ONU del 1975 com a Any Internacional de les Dones. Les associacions de drets de les dones d'Islàndia van ajuntar-se en una plataforma i entre les diferents accions van proposar que una fos una vaga.

La plataforma va fixar-la per al dia 24 d'octubre, precisament el dia de l'ONU, i va decidir no anomenar-la "vaga" sinó "dia lliure". Amb aquest nom van pensar que seria més fàcil que les dones s'hi afegissin i també més difícil que tinguessin problemes amb les empreses.

I es van dedicar a promoure el Dia Lliure de les Dones: els mesos anteriors van aconseguir que diaris, ràdios i cadenes de televisió difonguéssin la iniciativa i expliquessin tot de casos de discriminació salarial i laboral.

 



 

Manifestació a Reykjavík

La proposta va tenir un èxit enorme, que es va concretar també en la manifestació que va reunir 25.000 dones al centre de la capital, Reykjavík. En aquells moments Islàndia tenia només 220.000 habitants, de manera que s'hi va aplegar més del 10% de la població del país.

Els mitjans públics d'Islàndia, el RUV, han penjat a Youtube aquesta pel·lícula de la manifestació:

Els efectes

L'any següent el Parlament islandès va aprovar una llei que garantia els mateixos drets a les dones i als homes, primer pas per intentar aconseguir la igualtat efectiva.

Les dècades següents les dones del país han fet quatre mobilitzacions massives més per reivindicar els seus drets, i cada 24 d'octubre s'han manifestat a Reykjavík per commemorar aquella primera vaga.

Malgrat la llei de 1976 i les mobilitzacions, aquesta igualtat no s'ha acabat d'aconseguir al país: una mostra és la nova llei que ha entrat en vigor aquest 2018 i que sanciona les empreses que no puguin provar, amb un "certificat d'igualtat salarial", que paguen igual als homes que a les dones.

En altres àmbits van anar més de pressa: cinc anys més tard, el 1980, Islàndia va escollir una dona com a presidenta del país, Vigdís Finnbogadóttir, després de vèncer a tres adversaris masculins a les eleccions.

Va ser la primera dona cap d'estat escollida democràticament al món, i va encadenar mandats durant 16 anys.

TEMES:
8M Feminisme