El desert del Sàhara s'ha convertit en una de les rutes més mortals i oblidades de la migració

El desert del Sàhara s'ha convertit en el capítol més fosc i desconegut de la ruta migratòria del africans que arriben a Europa via Líbia. Sobretot al Níger, on els immigrants i refugiats suporten unes condicions brutals a conseqüència de la impotència de les dèbils autoritats locals per aturar les màfies.
El desert del Sàhara s'ha convertit en una de les rutes més mortals i oblidades de la migració

El desert del Sàhara s'ha convertit en una de les rutes més mortals i oblidades de la migració

El desert del Sàhara s'ha convertit en el capítol més fosc i desconegut de la ruta migratòria del africans que arriben a Europa via Líbia. Sobretot al Níger, on els immigrants i refugiats suporten unes condicions brutals a conseqüència de la impotència de les dèbils autoritats locals per aturar les màfies.
El desert del Sàhara i el Sahel, un mar de mortaldat.

El desert del Sàhara i el Sahel, un mar de mortaldat.

Al planeta hi ha grans zones que s'escapen del radar informatiu. És el cas del desert del Sàhara i el Sahel. Un mar de sorra i pedres per on passaven unes quantes rutes comercials i de contraban i que des de fa uns anys s'ha convertit en un pas obligat i molt perillós per a refugiats i immigrants que volen arribar a Europa.

Totes aquestes persones prefereixen córrer aquest risc que no pas quedar-se als seus països. La majoria provenen d'Àfrica Occidental, d'estats amb conflictes més o menys latents, com Nigèria o la Costa d'Ivori, o sense perspectives per als joves, com Gàmbia o Guinea. Un 10% també arriben de Bangla Desh. I, la majoria, abans d'arribar a Líbia i llançar-se al mar, passen pel Níger, el cinquè país més pobre del planeta, que a sobre acull també 160 mil refugiats que fugen de Boko Haram.

No hi ha xifres ni dels migrants que transiten per aquí encara que són, segur, centenars de milers, ni tampoc dels que moren al desert.

En la següent etapa de la ruta cap a Europa, el mar Mediterrani se sap que la majoria dels rescats es van fer a alta mar, a prop de la costa de Lampedusa. Les barques dels refugiats eren més sòlides i amb combustible per travessar tot el mar.

El 2015, els rescats ja es van acostar més a la costa de Líbia. Els traficants posaven llanxes més precàries i amb menys combustible i els vaixells de rescat europeus van haver d'anar més al sud. I el 2016, on es van rescatar els nàufrags va ser a tocar de la costa de Líbia; alguns fins i tot dins les 12 milles d'aigües territorials.

Els traficants esperen que els rescatin al cap de poc de sortir. Un flux i una dinàmica que continuarà mentre regni el caos a Líbia, i no fa pinta que s'hagi d'acabar aviat.

La crisi migratòria al Mediterrani central es preveu aquest any molt pitjor que l'anterior. En els primers sis mesos de l'any ja s'ha superat el nombre de migrants que van fer la travessia de Líbia a Europa el 2016. Més de 70.000 persones, de les quals almenys 1.700 han mort.

La setmana passada va venir a Barcelona l'alt comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, Filippo Grandi, i va llançar unes reflexions sobre com Europa gestiona la crisi dels refugiats.  

NOTÍCIES RELACIONADES