Descobreixen la pintura més antiga de la història feta en una roca fa 73.000 anys

El dibuix trobat en una cova de Sud-àfrica endarrereix 9.000 anys el naixement de l'art
Descobreixen la pintura més antiga de la història feta en una roca fa 73.000 anys

Descobreixen la pintura més antiga de la història feta en una roca fa 73.000 anys

El dibuix trobat en una cova de Sud-àfrica endarrereix 9.000 anys el naixement de l'art
Xavier Duran Actualitzat
El fragment de roca, amb el dibuix (Craig Foster)

El fragment de roca, amb el dibuix (Craig Foster)

Fa 73.000 anys, un artista desconegut va fer un dibuix en una cova del que avui es Sud-àfrica. Es tracta de la pintura més antiga que es coneix i és uns 9.000 anys més antiga dels que fins ara es consideraven les primeres mostres d'art.

Un equip encapçalat per l'arqueòleg Christopher Henshilwood, de la Universitat de Bergen (Noruega), la va descobrir a la cova de Blombos, situada uns tres-cents quilòmetres a l'est de Ciutat del Cap. La descripció de la troballa s'ha publicat online a la revista Nature.

Fins fa poc es creia que les pintures més antigues s'havien fet uns 40.000 anys enrere. El mes de febrer passat es van donar a conèixer unes pintures fetes per neandertals en tres coves de la península Ibèrica. Tenen una antiguitat superior als 64.000 anys.

 

Els arqueòlegs, treballant a la cova de Blombos (Magnus Haaland)

El dibuix es va trobar als sediments superiors de la cova, que tenen entre 73.000 i 77.000 anys d'antiguitat. Dintre d'aquest marge, doncs, se situaria l'antiguitat de la pintura. La van fer feta amb ocre vermell, un mineral compost bàsicament d'òxid de ferro. Tot i que és el primer dibuix, en nivells més antics de la cova i en zones pròximes s'han trobat eines, boles de collarets i gravats fets per Homo sapiens amb una antiguitat de fins a cent mil anys.

Això i la pintura indiquen que els habitants de la zona ja tenien, en aquella època, un desenvolupament cognitiu i de comportament que els permetia fabricar aquests objectes i símbols. 

Els investigadors destaquen que no es tracta d'un gravat a la pedra, cosa que es pot produir de forma accidental amb una eina. Les anàlisis mostren que es tracta d'un dibuix que es va fer de forma deliberada. Després de fer experiments per recrear el procés creatiu, afirmen que el dibuix es va fer amb un llapis punxegut que tenia una punta d'entre un i tres mil·límetres d'ample. 

 

Interior de la cova de Blombos (Magnus Haaland)

També expliquen que conté unes línies truncades, indicadores que formaria part d'un dibuix més gran. Un altre element destacat és que es tracta d'una representació abstracta i no figurativa. Els dibuixos més antics que es coneixien amb representacions abstractes s'havien trobat a Àfrica, Europa i el sud-est d'Àsia i tenen una antiguitat d'uns 40.000 anys. 

El que no han pogut esbrinar ni interpretar, de moment, els autors, és què volia dir l'artista amb aquest dibuix. Per això, l'editorial que la revista ha publicat comentant la troballa comença així:

"Si una imatge val per un miler de paraules, aquest dibuix de ratlles creuades fet en un fragment de roca fa 73.000 anys ens podria dir molt. El problema serà comprendre què ens explica."
 

TEMES:
Ciència Arqueologia