El desacord entre Israel i els països àrabs per una paraula impedeix assolir un acord sobre l'aigua
Els representants dels 43 països mediterranis que s'havien reunit a Barcelona per consensuar un document que garantís l'abastiment d'aigua a les poblacions de tota la conca ha acabat sense acord. El motiu de discrepància ha estat un matís terminològic. Els representants d'Israel no han acceptat que l'acord final parlés de "territoris ocupats" i exigia que hi constés "territoris sota ocupació", denominació rebutjada per la majoria dels països àrabs. El text pretenia també impulsar un estalvi d'aigua del 25% pel 2025, agafant com a base dades del consum del 2005.
Aquest ha estat el principal punt de discrepància, però no l'únic. El conflicte entre Turquia i els seus veïns per la gestió de la navegabilitat dels rius i el finançament de la Unió pel Mediterrani n'han estat uns altres.
El secretari general la Unió pel Mediterrani, el jordà Ahmad Massadeh, no s'ha desanimat per no haver pogut propiciar que s'assolís un acord. "Com a secretari d'aquesta unió mantinc l'objectiu d'establir cooperació real i ajuda a solucionar problemes". Malgrat les dificultats, Ahmad Massadeh creu que els 50 projectes en matèria hídrica que estan en marxa no es paralitzaran, hi hagi o no declaració, "però els projectes necessiten una secretaria general i un finançament fort", ha explicat.
Un acord per organitzar els recursos és molt necessari. La ministra espanyola de Medi Ambient, Elena Espinosa, que presidia la trobada, ha remarcat que el Mediterrani és una conca hidrològica desequilibrada, amb fenòmens extrems de sequera i inundacions cícliques. Això obliga els països que formen la Unió a dotar-se d'una "estratègia comuna sobre un recurs escàs" per disposar de recursos hídrics a mitjà i llarg termini.
El secretari d'Assumptes Europeus de França, Pierre Lellouche, ha advertit que la tensió social pels recursos hídrics al Mediterrani s'agreujarà per l'augment de la demanda, l'activitat turística internacional, a la qual cosa s'unirà un descens del règim de pluges i un augment de les temperatures. La depuració d'aigua és un altre dels grans reptes, ja que, segons ha recordat Lellouche, 47 milions de persones de països mediterranis no tenen accés a l'aigua depurada, i un terç de les ciutats de la conca no tenen planta de depuració.
Uns 290 milions persones de països mediterranis tindran, segons l'ONU, un accés limitat a l'aigua el 2025, una situació que pot generar conflictes socials i territorials.
El secretari general la Unió pel Mediterrani, el jordà Ahmad Massadeh, no s'ha desanimat per no haver pogut propiciar que s'assolís un acord. "Com a secretari d'aquesta unió mantinc l'objectiu d'establir cooperació real i ajuda a solucionar problemes". Malgrat les dificultats, Ahmad Massadeh creu que els 50 projectes en matèria hídrica que estan en marxa no es paralitzaran, hi hagi o no declaració, "però els projectes necessiten una secretaria general i un finançament fort", ha explicat.
Un acord per organitzar els recursos és molt necessari. La ministra espanyola de Medi Ambient, Elena Espinosa, que presidia la trobada, ha remarcat que el Mediterrani és una conca hidrològica desequilibrada, amb fenòmens extrems de sequera i inundacions cícliques. Això obliga els països que formen la Unió a dotar-se d'una "estratègia comuna sobre un recurs escàs" per disposar de recursos hídrics a mitjà i llarg termini.
El secretari d'Assumptes Europeus de França, Pierre Lellouche, ha advertit que la tensió social pels recursos hídrics al Mediterrani s'agreujarà per l'augment de la demanda, l'activitat turística internacional, a la qual cosa s'unirà un descens del règim de pluges i un augment de les temperatures. La depuració d'aigua és un altre dels grans reptes, ja que, segons ha recordat Lellouche, 47 milions de persones de països mediterranis no tenen accés a l'aigua depurada, i un terç de les ciutats de la conca no tenen planta de depuració.
Uns 290 milions persones de països mediterranis tindran, segons l'ONU, un accés limitat a l'aigua el 2025, una situació que pot generar conflictes socials i territorials.
