El departament de Medi Ambient europeu desaconsella el finançament del Pla Hidrològic
La Unió Europea podria convertir-se en el principal obstacle de cara a l'execució del Pla Hidrològic Nacional. Una carta interna de la Direcció de Medi Ambient de la Comissió Europea sembla que en desaconsella el finançament, davant de "serioses reserves" sobre el seu impacte ambiental i la seva coherència amb la legislació europea. El govern espanyol havia sol·licitat a Brussel·les el 30% del cost del projecte.
El document que la Direcció General de Medi Ambient de la Unió Europea ha enviat al departament europeu de Política Regional, gestora dels fons regionals europeus, és un cop a les aspiracions del govern espanyol respecte al finançament al projecte del Pla Hidrològic Nacional. En un informe signat per Catherine Day, es posa en dubte la viabilitat del projecte i el seu impacte mediambiental.
L'informe posa sobre la taula diferents objeccions econòmiques com per exemple que el projecte tendeix a sobreestimar els beneficis del transvasament de l'Ebre, així com els efectes positius d'aquest sobre la creació de llocs de treball. En canvi, se subestimen sistemàticament els costos i, fins i tot, n'hi ha que no estan quantificats. En aquest sentit, el text ressalta que el projecte del govern espanyol no explica suficientment la quantitat aigua transvasada ni l'estructura dels preus de l'aigua per a usos agrícoles, industrials i privats. També diu que no s'ha quantificat el cost dels efectes mediambientals negatius.
L'estudi de Medi Ambient destaca que el govern català encara s'ha de pronunciar sobre les futures necessitats d'aigua a Catalunya i considera que hi ha massa incerteses respecte al futur cabal del baix Ebre. El document també mostra dubtes sobre el futur d'espècies protegides davant la propagació d'espècies estranyes com el musclo zebra o la cloïssa asiàtica.
Finalment, també es critica la falta de transparència i el possible incompliment del protocol de Kyoto.
El govern espanyol havia sol·licitat a Brussel·les finançament per a les obres del transvasament de l'Ebre que havien de portar aigua a Catalunya i al sud-est de la Península. L'administració espanyola havia quantificat els costos d'aquests treballs en 4.207 milions d'euros, i pretenia obtenir dels fons de cohesió europeus un 30%, és a dir, 1.262 milions d'euros.
