El delta de l'Ebre podria desaparèixer en menys de 50 anys
El delta de l'Ebre podria desaparèixer en menys de 50 anys per culpa del canvi climàtic. És una de les conclusions d'un estudi de l'Observatori del Risc del Col·legi d'Enginyers Industrials que esperona a emprendre accions per frenar el canvi climàtic. El Delta podria quedar submergit en les aigües del mar, que pujarien fins a un metre. Això també faria desaparèixer platges d'algunes zones del litoral.
L'informe de l'Observatori del Risc, dirigit per Jaume Curbet, parteix de l'evidència de l'escalfament global del planeta per analitzar els efectes que pot tenir a Catalunya i els riscos que suposa per a la societat, tant a nivell del medi ambient, com de la salut i l'economia.
Un dels aspectes que destaca l'informe és la situació geogràfica de Catalunya, que, en tractar-se d'un país mediterrani on el 70% de la població viu al litoral o en els primers vint quilòmetres del territori, notarà de forma més directa els efectes del canvi climàtic.
Durant el segle XX, el nivell del mar va augmentar uns 17 centímetres de mitjana al món i les perspectives són que durant el segle actual torni a pujar entre 18 i 59 centímetres. Si això es compleix, la meitat del delta de l'Ebre podria quedar submergida a mitjans de segle.
El delta del Llobregat també quedaria afectat en cas d'un augment significatiu del nivell del mar i algunes platges del litoral patirien un retrocés. Aquest possible escenari, que Curbet insisteix que "és possible però no inevitable", podria afectar la vida a la costa, el turisme i, per tant, l'economia.
Així, els canvis climàtics podrien afectar diferents aspectes de la vida, com també la salut, per l'augment de les onades de calor i de la temperatura en general, que també poden portar més malalties infeccioses. També l'aridesa es planteja com un risc, ja que l'escassetat de pluviometria pot fer créixer les zones àrides i a la vegada és probable un augment de pluges torrencials.
Davant d'aquests escenaris possibles, l'Observatori del Risc considera que fan falta dos tipus d'actuacions, les de les administracions públiques, per implementar mesures que contribueixin a mitigar les emissions d'efecte hivernacle, i les dels ciutadans en particular, utilitzant els coneixements i les tècniques existents per consumir menys, reutilitzar i apostar per les energies alternatives als combustibles fòssils, entre d'altres.
Un dels aspectes que destaca l'informe és la situació geogràfica de Catalunya, que, en tractar-se d'un país mediterrani on el 70% de la població viu al litoral o en els primers vint quilòmetres del territori, notarà de forma més directa els efectes del canvi climàtic.
Durant el segle XX, el nivell del mar va augmentar uns 17 centímetres de mitjana al món i les perspectives són que durant el segle actual torni a pujar entre 18 i 59 centímetres. Si això es compleix, la meitat del delta de l'Ebre podria quedar submergida a mitjans de segle.
El delta del Llobregat també quedaria afectat en cas d'un augment significatiu del nivell del mar i algunes platges del litoral patirien un retrocés. Aquest possible escenari, que Curbet insisteix que "és possible però no inevitable", podria afectar la vida a la costa, el turisme i, per tant, l'economia.
Així, els canvis climàtics podrien afectar diferents aspectes de la vida, com també la salut, per l'augment de les onades de calor i de la temperatura en general, que també poden portar més malalties infeccioses. També l'aridesa es planteja com un risc, ja que l'escassetat de pluviometria pot fer créixer les zones àrides i a la vegada és probable un augment de pluges torrencials.
Davant d'aquests escenaris possibles, l'Observatori del Risc considera que fan falta dos tipus d'actuacions, les de les administracions públiques, per implementar mesures que contribueixin a mitigar les emissions d'efecte hivernacle, i les dels ciutadans en particular, utilitzant els coneixements i les tècniques existents per consumir menys, reutilitzar i apostar per les energies alternatives als combustibles fòssils, entre d'altres.
