El CSIC detecta traces de contaminació urbana en llacs aïllats del Pirineu
La contaminació difusa arriba fins als llacs aïllats d'alta muntanya i s'acumula en els sediments d'aquestes conques, procedent de zones urbanes i industrials situades a centenars de quilòmetres, segons han constatat les investigacions d'un equip científic del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), adscrit al CSIC.
La investigadora del CEAB Montserrat Bacardit ha explicat, en declaracions a Europa Press, que les acumulacions de contaminants són "potencialment perilloses" i que, a causa de la seva persistència durant dècades, poden arribar a reintroduir-se al cicle hidrològic. En la investigació s'han detectat traces de níquel, zinc, arsènic, seleni, cadmi i plom procedents de l'activitat humana en conques de diversos llacs del Pirineu, acumulades sobretot en sediments i sòls i que presenten una magnitud tres vegades superior a la que s'introdueix per via atmosfèrica. Els estudis també constaten que l'evolució de la presència dels contaminants varia en cada moment i que, en el cas del plom, van passar a ser inferiors quan es va limitar l'ús d'aquest element en les gasolines dels automòbils.
L'estudi posa de manifest que la contaminació difusa no només es queda a l'entorn del lloc on s'origina, fruit dels processos de combustió, sinó que viatja fins a les zones més elevades a causa del vent i les precipitacions.
Bacardit ha apuntat, però, que el nivell de contaminació de les aigües d'aquests llacs d'alta muntanya és baix i que no presenta cap perill per a les persones. De totes maneres, seria positiu reduir-ne la producció ja que poden reintroduir-se al medi, sobretot a causa del procés de canvi climàtic, que ho acceleraria. L'experta assegura que és necessari romandre "atent" a l'evolució d'aquesta contaminació.
Els resultats també exposen que part dels contaminants que arriben al Pirineu vénen associats a la pols procedent del desert del Sàhara, que, en aglutinar altres partícules durant el seu viatge, en reforça la deposició, segons ha explicat Bacardit.
Durant les investigacions també s'han comparat les dades dels llacs del Pirineu amb altres zones d'alta muntanya d'Europa i s'ha constatat que la contaminació és lleugerament superior a les muntanyes que conformen la frontera entre Eslovàquia i Polònia i a la zona sud dels Alps.
L'estudi posa de manifest que la contaminació difusa no només es queda a l'entorn del lloc on s'origina, fruit dels processos de combustió, sinó que viatja fins a les zones més elevades a causa del vent i les precipitacions.
Bacardit ha apuntat, però, que el nivell de contaminació de les aigües d'aquests llacs d'alta muntanya és baix i que no presenta cap perill per a les persones. De totes maneres, seria positiu reduir-ne la producció ja que poden reintroduir-se al medi, sobretot a causa del procés de canvi climàtic, que ho acceleraria. L'experta assegura que és necessari romandre "atent" a l'evolució d'aquesta contaminació.
Els resultats també exposen que part dels contaminants que arriben al Pirineu vénen associats a la pols procedent del desert del Sàhara, que, en aglutinar altres partícules durant el seu viatge, en reforça la deposició, segons ha explicat Bacardit.
Durant les investigacions també s'han comparat les dades dels llacs del Pirineu amb altres zones d'alta muntanya d'Europa i s'ha constatat que la contaminació és lleugerament superior a les muntanyes que conformen la frontera entre Eslovàquia i Polònia i a la zona sud dels Alps.
