El Constitucional dicta sentència contra quatre lleis catalanes sobre la llengua
El TC ha estimat parcialment diversos recursos que el PP i el defensor del poble van presentar contra els usos lingüístics a Catalunya
El Tribunal Constitucional ha dictat quatre sentències sobre el règim lingüístic de Catalunya. Ha resolt així diversos recursos presentats del Partit Popular i el defensor del poble que afectaven el codi de consum, l'acollida d'immigrants, la llei de comunicació audiovisual i el cinema a Catalunya.
Llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya
El Constitucional considera que sí que és constitucional que el català sigui la llengua normalment utilitzada per les empreses públiques de comunicació audiovisual. Això sí, el tribunal diu que la norma s'ha d'interpretar de manera que no suposi l'exclusió del castellà com a llengua que també ha de ser d'ús normal en mitjans audiovisuals.
També es declara conforme a la constitució que es reclami a les empreses que tenen llicències de ràdio o televisió que utilitzin majoritàriament el català, ja que la llei té per objectiu la normalització de la llengua catalana, sempre que no s'exclogui totalment el castellà.
Llei del cinema de Catalunya
El Tribunal Constitucional considera desproporcionat establir quotes del 50% a favor del català al cinema, i fixa que aquestes no han de superar el 25%. Tot i això, el TC ha desestimat el recurs del PP contra la llei del cinema, que el Parlament va aprovar el 2010. De tota manera, aquesta llei no s'està aplicant. L'any 2012, la Comissió Europea va dictaminar que afavoria el castellà en detriment d'altres idiomes europeus i el govern va optar per pactar amb les grans distribuïdores.
Llei d'acollida
Els magistrats declaren nul el precepte de la Llei d'acollida que estipulava que calia donar als immigrants formació en llengua catalana abans que castellana, adduint que aquest punt de la llei condicionava l'aprenentatge de castellà.
Codi de consum
Pel que fa al Codi de Consum, el TC considera que la norma és constitucional sempre que no s'exigeixi a les empreses privades el mateix grau de compliment que a les administracions a l'hora d'atendre els ciutadans en la llengua oficial que elegeixin. Com és una relació entre privats, no hi pot haver sancions.
