El Constitucional rebutja el recurs de la Generalitat contra la Llei de Seguretat Nacional

El TC dóna la raó al govern espanyol i nega que la Llei de Seguretat Nacional envaeixi competències de la Generalitat
El Constitucional rebutja el recurs de la Generalitat contra la Llei de Seguretat Nacional
Madrid

El Constitucional rebutja el recurs de la Generalitat contra la Llei de Seguretat Nacional

El TC dóna la raó al govern espanyol i nega que la Llei de Seguretat Nacional envaeixi competències de la Generalitat
Redacció
Façana de la seu del Tribunal Constitucional

Façana de la seu del Tribunal Constitucional

El Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs d'inconstitucionalitat que va presentar la Generalitat contra la Llei de Seguretat Nacional del 2015, en considerar que, en contra del que defensava l'executiu autonòmic, la norma no envaeix les competències de les comunitats.

La Llei de Seguretat Nacional obliga les comunitats autònomes a destinar recursos quan es declari una situació d'interès per a la seguretat nacional. A més, regula la participació dels executius autonòmics en l'elaboració de l'Estratègia de Seguretat Nacional i en la declaració de la Situació d'Interès per a la Seguretat Nacional.
L'executiu català defensava que la norma establia aquesta participació sense marge de negociació per a les comunitats autònomes, la qual cosa vulnerava les seves competències. Però el Constitucional rebutja els arguments de la Generalitat i avala la llei sempre que s'interpreti que l'obligació per a les comunitats autònomes d'aportar mitjans humans i materials en situacions de crisi es limiti estrictament a aquells recursos que calguin per afrontar una emergència concreta.
La sentència defensa el mecanisme dissenyat per la norma recorreguda per fer front a situacions de crisi que requereixen la intervenció de les diferents administracions públiques, per a les quals preveu "una coordinació reforçada de les autoritats competents" sota la direcció és assumida pel govern.
Això no altera, diu, l'esquema de repartiment de competències, ja que cada Administració segueix exercint les que li corresponen, "si bé en el marc d'una situació de més coordinació, justificada per l'envergadura i rellevància de la crisi que ha d'afrontar-se, la qual exigeix una mobilització unitària dels mitjans disponibles".

Tot plegat significa que el govern espanyol podrà mobilitzar els Mossos per garantir la defensa d'Espanya, els seus principis i els seus valors constitucionals. El text el van acordar fa un any durant l'última legislatura el PP i el PSOE, amb el suport d'UPyD i l'oposició de Convergència Democràtica, Unió, Esquerra i el PNB, per fer front a una possible amenaça terrorista.

El govern català va recórrer la Llei de Seguretat Nacional per invasió de competències. Primer perquè –assegurava– no el tenia en compte per elaborar estratègies de seguretat nacional. Segon, perquè no preveia que el president de la Generalitat pogués demanar la declaració d'una situació d'emergència nacional i –tercer– perquè la llei, segons el govern, no recollia formules de col·laboració sobre planificació de mitjans. El tribunal ha rebutjat tots aquests arguments per unanimitat.