El Constitucional certifica un gir conservador, amb Enrique López, González-Trevijano i Martínez-Vares i només un nou membre progressista, el català Juan Antonio Xiol
El Constitucional renova un terç dels seus membres i certifica un gir conservador. En total, ha canviat quatre magistrats. Dos els ha nomenat el Consell General del Poder Judicial: el català i progresista Juan Antonio Xiol i el conservador Santiago Martínez-Vares. I dos més el govern espanyol: els conservadors Enrique López i Pedro González-Trevijano.
RedaccióActualitzat
El Tribunal Constitucional renova un terç dels seus membres i certifica un gir conservador. En total, ha canviat quatre magistrats. Dos els ha nomenat el Consell General del Poder Judicial: el català i progresista Juan Antonio Xiol i el conservador Santiago Martínez-Vares. I dos més, el govern espanyol: els conservadors Enrique López i Pedro González-Trevijano.
El CGPJ ha estat el primer que ha fet públics els noms que ha designat: es tracta del fins ara president de la Sala Civil del Tribunal Suprem, el català Juan Antonio Xiol Ríos, i el magistrat emèrit de l'alt tribunal i expresident de l'APM Santiago Martínez-Vares.
Xiol ha tingut el suport dels vocals de tendència progressista i ha obtingut 18 vots durant la reunió, els mateixos que ha rebut Martínez-Vares, de l'ala conservadora del consell.
Els altres dos membres del Constitucional els ha escollit el govern de Mariano Rajoy. Són Enrique López i Pedro González-Trevijano. Substitueixen els que va designar l'executiu de Zapatero: Pablo Pérez-Tremps i Manuel Aragón Reyes. Tots dos són de tendència progressista, però just aquest 8 de juny expiraven els seus deu anys de mandat.
Qui és qui en el nou Constitucional?
Dels membres nomenats pel CGPJ n'hi ha un de cada: un de conservador i un de progressista.
Xiol és un magistrat nascut a Barcelona i de tendència progressista, reconegut pel seu domini de les matèries que afecten la llibertat d'expressió. Martínez-Vares, en canvi, és un jutge conservador, defensor del castellà a l'escola catalana, com evidencia la seva participació en la sentència del Suprem sobre el castellà com a llengua vehicular.
Els dos membres proposats pel govern espanyol són de tendència conservadora clara.
La sobirania catalana, matèria calenta
El procés sobiranista serà un dels temes clau que tractarà el nou tribunal. Per ara ja ha admès a tràmit la impugnació presentada per l'Advocacia de l'Estat contra la resolució del Parlament que parlava de "sobirania del poble català". El govern espanyol també ha anunciat que portarà al Constitucional la constitució del Consell Assessor per a la Transició Nacional.
El tribunal també haurà de resoldre els recursos presentats amb relació a l'euro per recepta. Al desembre del 2012, el govern espanyol va recórrer aquesta mesura aprovada per la Generalitat i al mes següent va fer el mateix amb una iniciativa idèntica de la Comunitat de Madrid.
El CGPJ ha estat el primer que ha fet públics els noms que ha designat: es tracta del fins ara president de la Sala Civil del Tribunal Suprem, el català Juan Antonio Xiol Ríos, i el magistrat emèrit de l'alt tribunal i expresident de l'APM Santiago Martínez-Vares.
Xiol ha tingut el suport dels vocals de tendència progressista i ha obtingut 18 vots durant la reunió, els mateixos que ha rebut Martínez-Vares, de l'ala conservadora del consell.
Els altres dos membres del Constitucional els ha escollit el govern de Mariano Rajoy. Són Enrique López i Pedro González-Trevijano. Substitueixen els que va designar l'executiu de Zapatero: Pablo Pérez-Tremps i Manuel Aragón Reyes. Tots dos són de tendència progressista, però just aquest 8 de juny expiraven els seus deu anys de mandat.
Qui és qui en el nou Constitucional?
Dels membres nomenats pel CGPJ n'hi ha un de cada: un de conservador i un de progressista.
Xiol és un magistrat nascut a Barcelona i de tendència progressista, reconegut pel seu domini de les matèries que afecten la llibertat d'expressió. Martínez-Vares, en canvi, és un jutge conservador, defensor del castellà a l'escola catalana, com evidencia la seva participació en la sentència del Suprem sobre el castellà com a llengua vehicular.
Els dos membres proposats pel govern espanyol són de tendència conservadora clara.
La sobirania catalana, matèria calenta
El procés sobiranista serà un dels temes clau que tractarà el nou tribunal. Per ara ja ha admès a tràmit la impugnació presentada per l'Advocacia de l'Estat contra la resolució del Parlament que parlava de "sobirania del poble català". El govern espanyol també ha anunciat que portarà al Constitucional la constitució del Consell Assessor per a la Transició Nacional.
El tribunal també haurà de resoldre els recursos presentats amb relació a l'euro per recepta. Al desembre del 2012, el govern espanyol va recórrer aquesta mesura aprovada per la Generalitat i al mes següent va fer el mateix amb una iniciativa idèntica de la Comunitat de Madrid.
