El Constitucional anul·la una sentència que negava l'herència a dues nenes perquè eren adoptades

El Tribunal Constitucional anul·la una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que negava l'herència a unes nenes perquè eren filles adoptives. El TC ha concedit l'empara a dues germanes, reconeixent el seu dret a la igualtat i a no ser discriminades per raó de naixement després que se les va deixar fora d'una herència perquè eren filles adoptades i, per tant, considerades no legítimes. L'alt tribunal rebutja doncs la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que considerava que el pare quan va fer testament, el 1927, va expressar el desig que només entressin en l'herència els fills legítims en referència a unes finques a Vilafranca del Penedès. Ara el Constitucional legitima de manera rotunda que els fills adoptius poden accedir a una herència.
El Constitucional anul·la una sentència que negava l'herència a dues nenes perquè eren adoptades
Madrid

El Constitucional anul·la una sentència que negava l'herència a dues nenes perquè eren adoptades

El Tribunal Constitucional anul·la una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que negava l'herència a unes nenes perquè eren filles adoptives. El TC ha concedit l'empara a dues germanes, reconeixent el seu dret a la igualtat i a no ser discriminades per raó de naixement després que se les va deixar fora d'una herència perquè eren filles adoptades i, per tant, considerades no legítimes. L'alt tribunal rebutja doncs la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que considerava que el pare quan va fer testament, el 1927, va expressar el desig que només entressin en l'herència els fills legítims en referència a unes finques a Vilafranca del Penedès. Ara el Constitucional legitima de manera rotunda que els fills adoptius poden accedir a una herència.
El Tribunal Constitucional ha reconegut a dues germanes adoptades el seu dret a rebre herència del seu avi patern. L'alt tribunal creu que el testament, redactat el 1927, quan parlava de fills legítims no establia de manera "inequívoca" que els fills adoptats no ho fossin.

Després d'acudir prèviament a diverses instàncies judicials, la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va entendre que la voluntat del testador era "clara" i "incontrovertible" quan el 1927 va expressar el seu desig que no entressin en possessió de la seva herència els que no tinguessin la condició de fills legítims. Això, malgrat que el TSJC ja va reconèixer que en l'actualitat s'equiparaven els drets dels fills adoptius als altres.

Ara, el Constitucional, en la sentència en què ha estat ponent el magistrat Javier Delgado Barrio, considera que la conclusió a la qual va arribar el TSJC que l'expressió "fills legítims" no inclou els fills adoptats "no es dedueix de manera inequívoca de la formulació literal de la clàusula testamentària", sinó que era fruit de la interpretació que en fa l'òrgan judicial.