El Consell de Seguretat de l'ONU aprova el desplegament de Cascos Blaus a la província sudanesa de Darfur
El Consell de Seguretat de l'ONU aprova enviar tropes de pau a la regió sudanesa de Darfur. La votació, que s'ha fet a la tarda a Nova York, ha rebut 12 vots a favor i s'hi han abstingut Rússia, la Xina i Qatar. En tot cas, el text deixa clar que el desplegament de la força internacional no es farà sense el consentiment del govern de Khartum, un fet que ara per ara sembla llunyà. La resolució de l'ONU implica ampliar en 17.000 homes l'actual missió al Sudan i desplegar una part d'aquests cascos blaus a la zona de Darfur, al nord-oest del país, que des de fa tres anys viu un autèntic desastre humanitari.
La resolució per ampliar el desplegament de Cascos Blaus a la regió sudanesa de Darfur ha obtingut els vots a favor de dotze dels quinze membres del Consell, mentre que Rússia, la Xina i Qatar s'hi han abstingut. L'ampliació de la missió comptaria amb 17.000 soldats i amb 3.300 policies civils. Amb tot, les tropes no podran desplegar-se sense el vistiplau del govern del Sudan, cosa que sembla difícil d'obtenir. El president sudanès, Omar Hassan al-Bashir, ha reiterat el seu rebuig a una missió de pau de l'ONU per considerar que es tracta d'un "projecte d'ocupació total del Sudan".
Després de la votació, l'ambaixador dels EUA, John Bolton, ha manifestat que és "imperatiu" implementar la resolució per frenar els tràgics esdeveniments que estan tenint lloc en aquesta regió sudanesa, on s'ha enquistat la repressió -que alguns titllen ja de genocidi- contra una part de la població civil.
L'aixecament de grups rebels contra el govern al febrer del 2003 en protesta per la pobresa i la marginació va provocar una duríssima resposta de l'executiu de Khartum que encara continua avui en dia. El govern de Khartum té mobilitzades des d'aquella data les anomenades milícies janjawid, considerades les responsables de les morts, violacions i saquejos a les poblacions de la regió. Des de llavors es calcula que hi han mort unes 200.000 persones i que uns 2,5 milions més s'han vist forçades a fugir, i moltes viuen refugiades al Txad.
