El consell d'administració de la Banca Nazionale del Lavoro aprova l'oferta de compra del BBVA
El consell d'administració de la Banca Nazionale del Lavoro ha donat el seu vistiplau a l'oferta pública d'adquisició que el Banc Bilbao Biscaia Argentària va presentar el passat 28 de març, segons ha informat el banc italià a través d'un comunicat. Actualment el BBVA és l'accionista majoritari del BNL i participa directament en la seva gestió a través d'un pacte que va firmar amb l'asseguradora italiana Generali i l'empresari local Diego della Valle. Quan es tanqui l'operació, el BBVA tindrà el control total de l'entitat.
La direcció del banc italià dóna suport tant al pla industrial presentat pel BBVA com al preu. "El consell -explica el comunicat- ha valorat positivament la lògica del pla industrial que està a la base de l'oferta i ha valorat també els avantatges -en al·lusió al preu- derivats, tant per al BNL com per als seus accionistes."
El comunicat també subratlla que BNL entrarà a formar part d'"un dels principals grups bancaris internacionals" com un "component rellevant", alhora que "assegura la continuïtat de la direcció estratègica del BNL al servei de l'economia nacional i de la clientela italiana".
La Banca Nazionale del Lavoro va ser fundada el 1913 amb el nom d'Institut Nacional pel Crèdit a la Cooperació. Igual que altres bancs i caixes europeus, va ser creat per gestionar els estalvis de les classes populars. Va ser privatitzat l'any 1998 i ara podria passar a mans espanyoles si acaba de prosperar l'OPA del BBVA.
El BBVA serà el primer banc estranger que compri una entitat italiana, cosa que li permetrà créixer i situar-se fins al tercer lloc del rànquing bancari de la zona euro per capitalització a borsa i passar a ser el setè banc d'Europa.
El mercat bancari italià ha interessat en els últims anys a diversos bancs estrangers, que sempre han xocat amb un fort sentiment per mantenir la italianitat de les seves entitats. Ara, Francisco González es converteix en el primer banquer que ha aconseguit superar un dels principals obstacles que, segons molts experts, han frenat durant els últims anys les compres o fusions entre entitats de diferents països de la Unió Europea.
