El Congrés de transhumància de Catalunya detecta la necessitat de fer una catalogació de camins ramaders

El Congrés de transhumància de Catalunya detecta la necessitat de fer una catalogació de camins ramaders

El Congrés de transhumància de Catalunya detecta la necessitat de fer una catalogació de camins ramaders

Imatge de la taula d'autoritats en el moment de la inauguració de la tercera jornada del primer Congrés de Transhumància a Catalunya el dia 28 d'octubre a Tremp. (horitzontal)

Imatge de la taula d'autoritats en el moment de la inauguració de la tercera jornada del primer Congrés de Transhumància a Catalunya el dia 28 d'octubre a Tremp. (horitzontal)

ACN Tremp.-El I Congrés de transhumància de Catalunya finalitza aquest divendres a Tremp amb els deures de realitzar una catalogació de camins ramaders. A Catalunya hi ha una xarxa lineal de més de 20.000 camins dels quals solament el 15% estan classificats. Un camí ha d'estar classificat per l'administració per a ser considerat camí ramader. Un cop classificat s'haurà de garantir el seu ús públic tant quan serveixi per garantir el trànsit ramader com quan s'adscrigui a altres usos compatibles o complementaris. L'objectiu és que es converteixin en una eina de desenvolupament rural. Eduard Trepat, tècnic de la Fundació del Món Rural, ha explicat que per garantir el futur d'aquests camins ramaders s'hauria d'adaptar la legislació espanyola (Llei estatal de vies pecuàries de 1995) a la realitat catalana. Trempat ha afegit que aquesta llei hauria de prioritzar l'ús ramader dels camins però també dotar-los d'usos complementaris com activitats recreatives, culturals o mediambientals.

Marc Borrell, tècnic de l'IDAPA, ha dit que per al manteniment d'aquests camins ramaders és bàsic el foment de la ramaderia extensiva i ha explicat que han detectat que la cabana ramadera cada any disminueix. Apostar per aquest tipus de ramaderia és bàsic pe aspectes com el manteniment de la ramaderia, de les pastures de muntanya, l'increment de la biodiversitat o la conservació del patrimoni cultural d'un territori.La ramaderia extensiva i la transhumància, amb el desplaçament d'animals i pastors entre les pastures d'estiu i les d'hivern, han esdevingut un element cabdal en la configuració territorial, demogràfica, social i cultural de Catalunya al llarg de la història.D'una banda, bona part del paisatge i de la biodiversitat de les àrees de muntanya, i també de les planes, són el resultat de les activitats ramaderes i de la seva combinació amb l'agricultura que s'ha esdevingut durant segles.D'altra banda, la transhumància i la ramaderia extensiva han originat un seguit d'infraestructures (camins, construccions, abeuradors, cases o zones de pastura) de coneixements, de formes d'organització social i d'elements culturals que, amb el temps, han conformat un patrimoni històric-cultural material i immaterial molt important, que cal conservar.