El Congrés admet a tràmit el nou Estatut i rebutja considerar-lo una reforma constitucional

La polèmica sobre la pretesa remodelació del govern de Pasqual Maragall ha deixat en un segon pla, aquests dies, l'arribada de l'Estatut a Madrid. El tràmit del text, però, continua, i la mesa del Congrés ha decidit admetre a tràmit el projecte. El debat de la qüestió s'ha ajornat fins després de la Junta de Portaveus, perquè el Partit Popular volia que el text es tramités com una reforma constitucional. Precisament això és el que ha retardat la votació final de la mesa. I és que han hagut de debatre la petició dels populars de no tramitar l'Estatut fins que el Consell d'Estat, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal de Comptes es pronunciessin sobre el seu contingut i abast. Amb els vots del PSC, CiU i IU-ICV, l'han rebutjat. Els populars van demanar aquests informes, segons van dir, en considerar que la proposta aprovada pel Parlament de Catalunya afecta les competències d'aquests ens i planteja un canvi de la Constitució sobre el qual s'ha de pronunciar el Consell d'Estat. Després d'admetre's el text a la consideració dels diputats el PP ha fet una reflexió apocalíptica del que la votació representa per a la Constitució. El portaveu del PP a la mesa, Gabriel Cisneros, un dels "pares" de la Carta Magna, ha opinat que s'ha fet "el primer pas per estendre el certificat de defunció de la Constitució de 1978" i "cancel·lar" una de les etapes de més èxit de la història moderna d'Espanya. L'admissió del text a tràmit és el pas següent després de l'entrega del text per part del president del Parlament, Ernest Benach, i previ al debat en el ple de la cambra sobre la seva presa en consideració, el 2 de novembre.