El compromís amb la immigració i el rebuig al mur entre els Estats Units i Mèxic marquen la XVI Cimera Iberoamericana

La XVI Cimera Iberoamericana ha arribat a la seva fi amb dues conclusions clares: un fort rebuig a la criminalització dels immigrants i un "no" rotund al mur que els Estats Units pretén aixecar en la seva frontera amb Mèxic. A banda d'això, la trobada serà recordada per ser una de les que més absències ha registrat. En total vuit líders no han pogut assistir a les reunions. Això no ha impedit que la cimera s'hagi tancat amb la signatura de dues declaracions, una carta cultural i una dotzena de documents annexos, on s'expressa la necessitat d'adoptar acords bilaterals, regionals i multilaterals que facin possible una "gestió ordenada" dels fluxos migratoris.
El compromís amb la immigració i el rebuig al mur entre els Estats Units i Mèxic marquen la XVI Cimera Iberoamericana
Montevideo

El compromís amb la immigració i el rebuig al mur entre els Estats Units i Mèxic marquen la XVI Cimera Iberoamericana

La XVI Cimera Iberoamericana ha arribat a la seva fi amb dues conclusions clares: un fort rebuig a la criminalització dels immigrants i un "no" rotund al mur que els Estats Units pretén aixecar en la seva frontera amb Mèxic. A banda d'això, la trobada serà recordada per ser una de les que més absències ha registrat. En total vuit líders no han pogut assistir a les reunions. Això no ha impedit que la cimera s'hagi tancat amb la signatura de dues declaracions, una carta cultural i una dotzena de documents annexos, on s'expressa la necessitat d'adoptar acords bilaterals, regionals i multilaterals que facin possible una "gestió ordenada" dels fluxos migratoris.
El mur dels Estats Units ha aconseguit unir tots els caps d'estat en una mateixa visió. Segons el document fet públic, la construcció d'aquesta infraestructura no atura la migració indocumentada, el tràfic de migrants ni el de persones. Els països iberoamericans creuen que provoca tot el contrari, ja que incita a la discriminació i la xenofòbia i afavoreix l'aparició de traficants que posen en perill les persones.

Més enllà del document, tots els líders han alçat la seva veu contra el mur. La xilena Michelle Bachelet ho ha fet amb delicadesa, però igualant-lo a l'ensorrat mur de Berlín i assegurant que aquestes tanques es construïen abans per impedir que les persones sortissin d'un país i ara s'aixequen per impedir-ne l'entrada. Més virulent ha estat el canceller veneçolà, Nicolás Maduro, qui en nom d'Hugo Chávez, ha afirmat que és "una prova del menyspreu de l'elit nord-americana pels llatinoamericans" i vaticina que serà esfondrat pels martells de la consciència popular. El president mexicà, Vicente Fox, ha agraït aquestes mostres de suport i ha reiterat una vegada i una altra que el mur "no és una solució per al problema".

La preocupació de la comunitat iberoamericana amb el fenomen de les migracions, que ha expulsat dels seus països uns 30 milions de llatinoamericans, ha quedat plasmada en el Compromís de Montevideo. Aquest document de deu pàgines reconeix que "les migracions han impregnat la història d'Iberoamèrica" i defensa l'obligació de seguir garantint l'impacte positiu de les migracions dins de la comunitat llatina. També s'hi expressa la necessitat d'adoptar acords bilaterals, regionals i multilaterals que facin possible una "gestió ordenada" dels fluxos migratoris. Finalment es condemna la criminalització dels immigrants, que segons els líders iberoamericans, s'està convertint en un fet habitual.

Els mandataris també han signat la Declaració de Montevideo, que en les seves deu pàgines aborda els temes més diversos i reitera la total adhesió de la comunitat a la democràcia, la sobirania i a la no-ingerència en assumptes interns. Entre les noves propostes presentades en aquesta cimera, s'ha valorat especialment la formulada pel president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, en el sentit de constituir un fons especial per ajudar a solucionar les manques de dotació d'aigua en àmplies regions de l'Amèrica Llatina.

Entre bastidors, ha quedat una clara preocupació pel conflicte entre els veïns Argentina i Uruguai per la intenció d'aixecar dues plantes de cel·lulosa, una espanyola i una altra de finlandesa, en el territori uruguaià i a les ribes del fronterer riu Uruguai. En aquest sentit, el rei Joan Carles ha mantingut una reunió amb el president argentí, Néstor Kirchner, de la qual ha sortit un compromís per facilitar les gestions amb l'amfitrió, el president de l'Uruguai, Tabaré Vázquez.

Cimera d'absències importants

Un altre tema tractat durant la trobada han estat les absències. La majoria minimitzades per tots en les declaracions públiques, però criticades per alguns fora de micròfon. Les més notòries han estat les del brasiler Luiz Inácio "Lula" da Silva, el veneçolà Hugo Chávez i el peruà Alan García.

El brasiler ha posat com a excusa el cansament de tres mesos de campanya electoral. No ha agradat gaire, però, que des que es va inaugurar la cimera, aparegués cada dia en la premsa del seu país, en vestit de bany i passejant per una platja de Bahia. L'absència de Chávez, explicada també per motius electorals, va ser menys acusada i fins i tot va alleujar alguns governs. La falta d'Alan García ha rebut crítiques en veu baixa, perquè no s'entén que un líder socialdemòcrata que acaba d'assumir el poder s'absenti a les primeres de canvi.

NOTÍCIES RELACIONADES