El comportament humà ha provocat la desaparició de la meitat d'animals vertebrats als últims 40 anys

Els animals que viuen als tròpics i els que depenen dels ecosistemes d'aigua dolça són els més castigats
El comportament humà ha provocat la desaparició de la meitat d'animals vertebrats als últims 40 anys
Madrid

El comportament humà ha provocat la desaparició de la meitat d'animals vertebrats als últims 40 anys

Els animals que viuen als tròpics i els que depenen dels ecosistemes d'aigua dolça són els més castigats
Xavier Duran
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

La meitat dels animals vertebrats del planeta ha desaparegut en els últims quaranta anys. Aquesta és una de les dades més impressionants de l'informe "Planeta viu 2014", que s'ha presentat avui. L'informe ha estat elaborat pel World Wildlife Fund (Fons Mundial per la Natura), que en l'estudi concret sobre el nombre d'animals ha treballat amb la Societat Zoològica de Londres (ZSL).

L'anomenat Índex Planeta Viu mesura les tendències en milers de poblacions de mamífers, ocells, rèptils, amfibis i peixos de tot el planeta. Les dades indiquen que entre el 1970 i el 2010 el nombre d'animals va disminuir en un 52%, per tant fins a una mica menys de la meitat. Per grups, els més afectats són els d'aigua dolça, que hi ha disminuït, de mitjana, un 76%. El nombre d'animals terrestres i d'animals marins -entre els quals es compten tant els peixos com els mamífers marins, les tortugues marines i certes aus migratòries- ha disminuït, en tots dos casos, un 39%.

La causa principal és la destrucció d'hàbitats per guanyar terres de conreu, per obtenir recursos o per crear infraestructures o obtenir energia. En l'obtenció de recursos s'inclouen la caça i la pesca. El canvi climàtic també n'és una causa important i el seu impacte es pot agreujar en el futur. La disminució es produeix a tot el món, però és més acusada als tròpics.

L'informe també ha calculat la petjada ecològica dels estats, que és la superfície necessària per obtenir tots els recursos que un país consumeix i tractar o dipositar tots els residus que produeix. El país amb la petjada més gran -i que, per tant, a la pràctica utilitza una superfície molt superior a la seva- és Kuwait. El país amb la menor petjada ecològica és Timor Oriental. Els països menys desenvolupats tenen petjades molt menors, però també tenen més pèrdua d'ecosistemes i patrimoni natural.

L'informe també presenta possibles accions per afrontar aquests problemes: preservar el capital natural, produir de forma més eficient, adoptar un consum intel·ligent, reorientar els fluxos financers i establir una governança equitativa dels recursos entre tots els països.

VÍDEOS RELACIONATS