El "complex Biscaia" planejava una campanya d'atemptats d'estiu a Andalusia
Més detalls sobre les missions i els objectius del "comando Biscaia". Segons les investigacions policials, el grup preparava una campanya d'atemptats a Andalusia a partir del mes d'agost. Els presumptes etarres haurien posat en el seu punt de mira locals d'oci, centres comercials i hotels de la comunitat autònoma. A més, se sospita que el grup tenia ordres de seguir el diputat general d'Àlaba Ramón Ravenera. Aquestes dues accions se sumen a tres grans operacions que ja s'havien destapat: un gran atemptat contra una furgoneta de l'Ertzaintza a Getxo, el seguiment d'un regidor socialista d'Eibar i els plans per assassinar el jutge Fernando Grande-Marlaska.
La investigació i els interrogatoris dels deu presumptes etarres detinguts aporten noves dades sobre les operacions del "comando Biscaia". El grup seria el més actiu i perillós d'ETA i tenia una agenda plena d'accions programades o en estudi. L'última que ha sortit a la llum és una suposada campanya d'atemptats a Andalusia. Així es desprèn de la resolució emesa pel jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, que ha enviat a la presó set dels deu presumptes membres i col·laboradors del "complex Biscaia".
Al juny passat, el presumpte cap militar d'ETA, Garikoitz Aspiazu, àlies "Txeroki", hauria ordenat al suposat cap del "comando Biscaia", Arkaitz Goikoetxea, i a un alliberat que està fugit, Asier Borrero, que preparessin una campanya d'atemptats contra interessos turístics a Andalusia. Segons la resolució judicial, els dos etarres haurien concertat una cita a Granada el 15 d'agost per rebre les instruccions per començar aquestes accions terroristes. El subdelegat del govern a Granada, Antonio Cruz, ha fet una crida a la tranquil·litat de la ciutadania perquè en aquest moment no hi ha "cap indici" que faci témer algun atemptat terrorista.
A banda de la campanya de terror d'estiu, també s'atribueix a la banda el seguiment per recollir dades sobre el diputat general d'Àlaba Ramón Ravenera, i sobre empreses relacionades amb el tren d'alta velocitat i la caserna de la Guàrdia Civil de Burgos.
Actius, perillosos i planificats
El comando suma aquestes noves imputacions a les que ja havien sortit a la llum gràcies a la declaració atribuïda a Goikoetxea. El presumpte cap del complex hauria explicat a la Guàrdia Civil que el grup preparava un atemptat contra una furgoneta de l'Ertzaintza al port vell d'Algorta durant les festes d'aquest barri de Getxo.
La resolució del jutge Garzón també detalla els plans de segrest i assassinat del regidor del PSE d'Eibar Benjamín Atutxa, que va ser vigilat entre l'octubre del 2007 i l'abril del 2008 suposadament per Olga Comes, detinguda a França. Les xeringues i els sedants que es van trobar al zulo de Pazuengos serien per mantenir calmat el regidor durant el seu segrest, per després matar-lo en un parell de dies, tal com ja es va fer amb el regidor del PP Miguel Ángel Blanco ara fa onze anys.
Txeroki també hauria ordenat al comando que atemptessin a Ezcaray contra el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska. A més, la direcció d'ETA hauria donat instruccions per investigar cases del poble del PNB, seus del PP i comissaries de l'Ertzaintza. La banda també va encarregar al comando que estudiés la possibilitat d'establir una infraestructura estable a Portugal, on van llogar habitatges i van robar documentació i vehicles.
Un any i mig d'història
Garzón explica en la resolució que el "comando Biscaia" es va formar al febrer del 2007 per ordre del cap militar d'ETA, Txeroki. Al principi estava format per Goikoetxea i Martitegi, als quals s'hi hauria afegit Olga Comes a l'abril. La resta dels membres es van anar movent al voltant d'aquest nucli. El comando tenia almenys tres zulos -dos a La Rioja i un a Biscaia- i una xarxa de "bústies" a Biscaia amb les quals els seus integrants es comunicaven.
Encara hi ha en llibertat almenys tres presumptes membres del "complex Biscaia" amb ordres de recerca i captura: Jurdan Martitegi, considerat el "número dos" del comando, Asier Borrero i Aitor Artetxe.
