El cometa C/2011 L4 Pa-Starrs, visible al cel de l'hemisferi nord

El cel continua sent una font de goig per als aficionats a l'astronomia aquests dies: si fa poc parlàvem del pas d'un asteroide molt a prop de la Terra i de la caiguda d'un meteorit a Rússia, ara gaudim d'un altre cos celeste: un cometa que serà visible a ull nu.
El cometa C/2011 L4 Pa-Starrs, visible al cel de l'hemisferi nord
Barcelona

El cometa C/2011 L4 Pa-Starrs, visible al cel de l'hemisferi nord

El cel continua sent una font de goig per als aficionats a l'astronomia aquests dies: si fa poc parlàvem del pas d'un asteroide molt a prop de la Terra i de la caiguda d'un meteorit a Rússia, ara gaudim d'un altre cos celeste: un cometa que serà visible a ull nu.
Alberto Alcántara
El Cometa C/2011 L4 PANSTARRS a Austràlia (Font: Crhis Samuel / Flickr)

El Cometa C/2011 L4 PANSTARRS a Austràlia (Font: Crhis Samuel / Flickr)

El cel continua sent una font de goig per als aficionats a l'astronomia: si fa pocs dies parlàvem del pas d'un asteroide molt a prop de la terra, i de la caiguda d'un meteorit a Rússia, aquests dies ha entrat en escena un altre cos celeste: el cometa C/2011 L4 Pa-Starrs.

El cometa, molt brillant, ja és visible amb binoculars o telescopi a l'hemisferi nord.  Els pròxims dies, està previst que sigui encara més brillant i es podria veure a ull nu. Els observadors de l'hemisferi sud ja van poder gaudir del pas del cometa des de les seves latituds al llarg de la setmana.

Un viatge molt llarg
El cometa deu el seu nom al telescopi que el va descobrir, el Pa-Starrs, el mes de juny de 2011. Els astrònoms creuen que es va originar en el Núvol d'Oort, una regió de l'espai situada al límit exterior del sistema solar. S'estima que aquesta regió esfèrica està farcida de nuclis de cometes. El C/2011 L4 Pa-Starrs porta milions d'anys aproximant-se al sol.

Es creu que és un cometa no periòdic i que aquesta podria ser la primera vegada que passa a través del Sistema Solar interior. És probable que no torni a passar en 100.000 anys. El seu nucli, compost d'aigua i d'altres elements congelats, pot medir entre 20 i 30 quilòmetres de diàmetre.
Quan el cometa s'acosta al Sol, el gel i la pols de l'escorça exterior es converteixen en gas, i el fan brillar en el cel nocturn. El conjunt del nucli i la matèria que l'envolta el fan abastar més d'un milió de quilòmetres.

Observació
Aquest diumenge 10 de març, el cometa tindrà la màxima aproximació al Sol, passant a una distància d'uns 45 milions de quilòmetres. El 12 i el 13 de març seran els dies més favorables per a l'observació, quan la lluna es trobarà en una incipient fase creixent. Tot i això, i com sempre passa en l'observació astronòmica, les condicions meteorològiques seran decisives i necessitarem un cel ben net de núvols.

El millor moment per veure'l serà  just després de la posta de sol. El més convenient és mirar l'horitzó en direcció a la posta i en un indret allunyat de la contaminació lumínica. El cometa sembla moure's a través de les constel·lacions dels Peixos, Pegàs i Andròmeda.

Després d'aquests dies, el cometa començarà a aparèixer més tard i més amunt en el cel nocturn. A l'abril, s'esvairà de nou en l'espai i només es podrà veure amb grans telescopis.

Un cop passi el C/2011 L4 Pa-Starrs haurem d'esperar fins a finals d'any, a l'arribada del cometa Ison, que podria ser fins i tot més visible que el primer.