El comentari de Xesco Reverter: El fustigador del règim iranià

Xesco Reverter, periodista de la secció d'Internacional de TV3, analitza per al 3cat24 la trajectòria de Hussein Ali Montazeri, un dels grans líders religiosos de l'Iran. Mort dissabte, el funeral en honor seu ha acabat amb aldarulls, que responen a un enfrontament entre els oficialistes i els reformistes, que es personificava en aquest aiatol·là.
El comentari de Xesco Reverter: El fustigador del règim iranià

El comentari de Xesco Reverter: El fustigador del règim iranià

Qui era Montazeri?

Hussein Ali Montazeri (1922-2009) era una de les autoritats religioses més respectades de l'Iran fins al punt que estava cridat a succeir l'aiatol·là Khomeyni i esdevenir el líder espiritual de l'Iran. Va ser la mà dreta de Khomeyni a l'interior del país quan aquest estava exiliat a París. A finals dels anys 80, però, es va enemistar amb el líder pels excessos repressius del règim. Això li va comportar viure en una espècie d'arrest domiciliari perpetu a la ciutat santa de Qom. Es va tancar la seva escola religiosa i l'oficialisme ha menystingut els seus textos.

Malgrat la mordassa, Montazeri no va parar mai de fustigar el règim islàmic allà on li feia més mal: qüestionant els seus preceptes religiosos i recordant que la gestió que en feien els allunyava dels objectius originals de la revolució del 1979.

Per què era tan respectat?

Montazeri no era un aiatol·là qualsevol, sinó un "gran aiatol·là". Només tenen aquest títol una vintena de clergues xiïtes a tot el món que als seus estudis, els seus escrits i el seu prestigi acaben guanyant aquest honor. L'aiatol·là Khomeyni era "gran aiatol·là", però l'actual líder espiritual i màxima autoritat de l'Iran, Ali Khamenei, és simplement aiatol·là. Per fer un símil amb el catolicisme i salvant molt les distàncies, l'equivalent seria veure un papa que no hagués estat mai cardenal (Khamenei) i que, en canvi, dins del col·legi cardenalici, hi hagués un cardenal amb molta més autoritat religiosa que el Papa (Montazeri).

I en aquesta diferència de rang s'amaga una de les claus de les seves diferències. En una teocràcia, la jerarquia és fonamental i sempre ha estat difícil que tant el poble com la jerarquia digerís el fet que seu líder no fos el far espiritual i religiós que demanen els preceptes revolucionaris. Khamenei, molt conscient d'aquesta contradicció, ha intentat fer callar Montazeri per reforçar-ne l'autoritat, però cada vegada que el reprimia estava violant la mateixa jerarquia divina que teòricament el legitima a ell i el clergat afí per estar a dalt de tot.

Montazeri, doncs, era una figura molt incòmoda per als conservadors del règim. Les seves anàlisis incisives arribaven a posar en qüestió el principi d'autoritat absoluta de "Velayat-e Faghih" (l'autoritat absoluta del líder suprem). Creia que els clergues, un cop consolidada la revolució, s'havien d'allunyar del dia a dia del govern perquè el contacte entre el poder i la religió sempre acaba corrompent aquesta última; i, un cop corromputs, els mitjancers entre déu i la Terra, concloïa, el sistema islàmic perd el sentit, l'autoritat i el favor dels ciutadans.

Quin simbolisme té el seu funeral?

Amb pensaments així, és lògic deduir que Montazeri s'acabés convertint amb el temps i, malgrat la seva reclusió forçosa, en el pare espiritual dels reformistes iranians. Aquest dilluns, desenes de milers de persones li han volgut retre un homenatge al seu funeral a Qom. La de Montazeri era una poderosa veu dissonant dins del sistema, un recordatori constant dels defectes de la revolució, de la corrupció, la repressió, la falta de llibertats i del desviament teològic. En entrevistes recents a mitjans occidentals titllava el règim actual de dictadura i fins i tot va emetre una "fatwa" (un pronunciament sobre dret islàmic) condemnant el govern d'Ahmadinejad sortit de les últimes eleccions. Tot plegat, música celestial per als reformistes que des de dins del règim protesten contra la direcció ultraconservadora actual, amb desafiaments constants.

I el d'aquest dilluns n'ha estat un altre exemple. Exhibint cartells amb la cara de Montazeri, els manifestants recordaven la república democràtica que podrien haver tingut, al temps que insultaven els pòsters oficials gegants de Khamenei penjats a les parets de Qom denunciaven la corrupció que, als seus ulls, impregna i embruta el règim islàmic.

Curiosament, a més, en lloc d'enfonsar-se anímicament per haver perdut un dels seus referents, els reformistes se senten més forts i la mobilització massiva de Qom (ciutat santa, conservadora i epicentre del clergat xiïta) els dóna energia per seguir desafiant el règim. Aquest, en canvi, en lloc de respirar tranquil per perdre de vista una figura molt incòmoda, comprova com el missatge de l'"aiatol·là" desaparegut perdura en els reformistes.

La versió oficial de la televisió

És significatiu, per acabar, la cobertura que la televisió estatal iraniana ha fet del funeral. Òbviament, no podia ignorar la mort d'un dels grans líders religiosos del país, sentida tant per la població com per bona part del clergat. D'aquí que s'hagi limitat a fer unes breus informacions amb imatges de la multitud rodejant el fèretre. Com era d'esperar, no ha fet cap menció, primer, al fet que els reformistes s'hagin apoderat de la cerimònia i cridat contra Khamenei, i segon, tampoc ha citat les diferències que Montazeri tenia amb ell. Per l'oficialisme, la vida pública d'aquest "gran aiatol·là" es va acabar a finals del 80.


NOTÍCIES RELACIONADES