El comentari de Josep Cuní: "Vargas Llosa"

Li han concedit el premi Nobel de Literatura a Mario Vargas Llosa i des de Catalunya es recorda que ha estat un signant habitual dels manifestos a favor del castellà. O contra el català, que és el que en ocasions se'n desprèn. Res a dir perquè és cert. I sorprenent per a molts d'aquells que el varen conèixer a Barcelona quan hi vivia i va contribuir a convertir-la en la capital de la nova literatura hispanoamericana. Els anys, els orígens i algunes influències el van desdibuixar a ulls dels que ja no el reconeixen.

El guardó, no obstant això, és per la seva obra literària. No per les seves opinions, ni per la seva frustrada carrera política, ni pel seu pensament liberal, ni per res que no tingui a veure amb un llarg llistat de novel·les i assajos que han narrat històries inventades i adaptat vides reals. Un important gruix creatiu que té títols justament reconeguts com imprescindibles per a qualsevol amant de les lletres, i uns altres menys coneguts però no per això poc importants.

I ara se m'acut "La verdad de las mentiras", un assaig a partir d'alguns dels grans títols de la literatura universal que el temps i les seves circumstàncies han convertit en realitats socials àmpliament viscudes quan originàriament van ser fruit de les inventives dels seus creadors. Paradoxalment, el mateix que li pot haver passat a ell en relació amb una part de la nostra realitat: que a força de repetir-li conceptes basats en algunes falsedats, s'ha acabat creient que eren veritat.

Això no li resta però, el mèrit del Nobel.