El CNI té els objectius de protegir les tropes i lluitar contra el terrorisme
Els set militars morts a l'Iraq formaven part del Centre Nacional d'Intel·ligència, el servei d'espionatge espanyol, que des d'abans de l'ocupació ja s'havia desplegat en aquell país. Les activitats que hi fan són secretes, però se sap que una de les seves prioritats és protegir d'alguna manera les tropes espanyoles. L'Iraq no és l'únic objectiu dels serveis secrets, renovats fa un any, a partir de l'antic Cesid.
Fa uns quants mesos gairebé es desconeixia la participació del CNI, els serveis secrets espanyols, a l'Iraq. És a partir del 9 d'octubre, amb l'assassinat de José Antonio Bernal Gómez, que es dóna a conèixer que, a la zona, hi ha diversos agents que desenvolupen tasques d'espionatge des de fa alguns anys. Bernal, per exemple, treballava, des de feia cinc anys, per al Centre Nacional d'Intel·ligència i feia dos anys que desenvolupava aquestes tasques a l'Iraq. Concretament, era el viceagregat de l'ambaixada espanyola a Bagdad. Precisament, els agents morts ahir, com a membres del CNI, investigaven les causes de l'assassinat de Bernal.
L'origen del CNI s'ha de buscar en l'escenari creat a partir dels atemptats de l'onze de setembre del 2001, que van posar de relleu, entre altres coses, que els serveis d'espionatge dels països occidentals no acabaven de ser eficients. A partir d'aquell moment, els diferents països es van posar en marxa per remodelar-los, entre els quals hi havia l'estat espanyol. Com a nous objectius en destacaven dos: l'eficàcia en la lluita contra el terrorisme i el respecte a l'estat de dret. Aquest és un dels trets principals, aprovats pel govern el mes d'octubre del 2001, del nou Centre Nacional d'Intel·ligència, el CNI, que substituïa l'antic Cesid.
El CNI entrava en vigor, definitivament, el maig del 2002. Des d'aquell moment, està sotmès a control parlamentari i es dedica a prevenir i evitar possibles perills, amenaces o agressions contra la independència o integritat d'Espanya, els interessos nacionals i l'estabilitat de l'estat de dret. La llei reguladora del CNI està adscrita al Ministeri de Defensa, i estableix que els seus objectius, definits pel mateix govern, seran aprovats anualment pel consell de ministres i es reflectiran en la Directiva d'Espionatge, que serà secreta.
Actualment, el Centre Nacional d'Intel·ligència té 2.000 agents. Més de la meitat provenen d'orígens militars. Tot i que, des d'un principi, aquest centre d'espionatge havia de passar de ser un centre militar a tenir un caràcter civil. Només un exemple d'aquesta voluntat inicial: Jorge Dezcallar, el director del CNI, és el primer civil que mana a la CIA espanyola.
