El City Plaza hotel d'Atenes, "el millor hotel d'Europa"

El City Plaza Hotel d'Atenes, al carrer Acharnon és un edifici enorme. Set pisos, cent vint habitacions, menjadors, cafeteria, sales d'estar i de jocs, cuina industrial, magatzems... En Cristian Herrero i el seu escamot anarquista ho havien de tenir molt clar el 22 d'abril de l'any passat quan es van plantar a la porta amb una serra radial, van fer saltar les tanques, van prendre possessió de l'edifici i el van reobrir com un allotjament per refugiats. Vaja, que havien de tenir el que s'ha de tenir per no deixar-se aclaparar per l'envergadura de la construcció i de la feina que se'ls girava després d'esbotzar la porta.

"Havíem estat servint menjars a la plaça Victòria, on malvivien moltes persones; hi anàvem amb una furgoneta, obríem les portes i començàvem a repartir. Llavors apareixia la policia i havíem de marxar. Tornàvem... i repetíem la mateixa seqüència", explica. En Cristian tenia clar que s'havia de buscar una solució definitiva (una mica més definitiva). I el derelicte del City Plaza Hotel, tancat des de feia sis anys i convertit en un establiment fantasma, va ser aquesta solució.

Amb la porta esbotzada van fer una crida: "Hotel obert: habitacions per qui necessiti aixopluc". S'havia d'omplir ràpid, abans que el govern o l'ajuntament miressin de fer-nos fora o de no deixar entrar gent. Amb l'hotel ple, ja ningú no s'atreviria a muntar una operació per desallotjar un munt de famílies que no tenen cap més sostre que l'hotel. En només quatre dies el van tenir ple.. Ara hi ha albergats 380 refugiats, entre ells 170 infants, i 20 voluntaris.

Un tres estrelles amb un ambient que "et farà sentir com a casa"

"El City Plaza hotel és un tres estrelles superior, ben conegut a Atenes pel seu acollidor i càlid ambient, on et sentiràs com a casa". Així arrenca la descripció de l'establiment que fa la web Booking.com. Un banner en vermell adverteix, això sí, que ara mateix –de fet fa sis anys- no es pot reservar i et suggereix altres hotels a la zona.

Després de visitar-los –sense l'utillatge de la televisió- i demanar-los una entrevista i un rodatge, insistir-hi i esperar un dia sencer, finalment hi entrem amb la càmera. Les experiències que han tingut amb la premsa han estat agredolces. Coneixen, però, la campanya "Casa nostra, casa vostra", i la vinculació que hi té TV3 ens ajuda.

El hall, el menjador, la cafeteria i els passadissos són un brogit de gent. Afganesos, iraquians, iranians, palestins, sirians... Tots han acceptat el pacte que fa del City Plaza una ocupació especial: el resident ha de col·laborar en el dia a dia de l'hotel, netejar i ajudar a cuinar. El "preu" no és massa alt. Surt a unes cinc hores per setmana.

El Cristian, l'ànima de l'squat

El Cristian, d'origen xilè i grec d'adopció, parla amb passió de l'squat, l'edifici okupat, i de les idees que hi ha darrere l'ocupació. o té els detalls del dia a dia al cap. És l'ànima d'aquest petit món repartit en set plantes, 120 habitacions i zones comunes. Mentre parlem amb ell, l'aturen per fer-li consultes, la canalla se li llança al coll, saluda a l'un i a l'altre, espavila voluntaris, dóna ordres...

Assegura que la Policia no els fa patir. Són vora el barri d'Exarquia, una mena de república independent anarquista dins d'Atenes on els agents rarament posen els peus. Una trucada de telèfon i centenars d'activistes s'aplegaran a les portes de l'hotel.

Tampoc pateix per la propietat de l'hotel; una dona, diu, que es manifestava favorable a les okupacions per donar sostre als refugiats fins que es va assabentar que el seu hotel, tancat, era un d'aquests aixoplucs. "Han vingut els seus advocats i els hem dit: Bé, ja fareu. Nosaltres no ens movem", afegeix... amb un somriure murri.

El finançament del dia a dia arriba via donacions. La campanya "El millor hotel d'Europa" els ha donat una notorietat, que s'ha traduït en donacions. Es tracta de fer una "reserva online" d'una habitació. Els fons que es recapten amb les donacions serveixen per alimentar els hostes i fer funcionar les instal·lacions. El "millor hotel d'Europa" no el gaudeix el titular del compte on es carrega el pagament. "En fa ús qui més ho necessita. És per això que és el millor", ens explica en Cristian. Les donacions fan falta. "L'onada de fred ens ha costat 8.000 euros en gasoil", explica en Cristian. La llum... la llum és diferent. "Ens hem penjat de nou a la xarxa... L'hem agafat per no fer servir una altra paraula".

S'ha fet tard. Hem de marxar. El cuiner, un jove asturià, comença a remenar cassoles en la immensa cuina industrial de l'hotel. Uns quants mossos de cuina s'ho miren. En Cristian els apressa. Refugiats i voluntaris passen l'estona a la cafeteria tot esperant el sopar. La canalla corre amunt i avall pels passadissos. Juguen alhora a futbol, a tocar i parar i a cuc i amagar.

Al carrer, el cartell lluminós de l'hotel pampallugueja... "Un tres estrelles superior, amb un acollidor i càlid ambient, on et sentiràs com a casa".