El cinema francès de l'ocupació nazi, a la Filmoteca de Catalunya
Cine francès o, més ben dit, un cert tipus de cine francès es pot veure aquests dies a la Filmoteca de Catalunya. Són pel·lícules fetes durant l'ocupació nazi. Els alemanys, que donaven molta importància a la propaganda audiovisual, van procurar que es fessin pel·lícules, tot i que alguns dels grans directors havien marxat del país. Entre 1940 i 1944 es van fer més de 200 llargmetratges de tota mena. Són pel·lícules que, amb l'alliberament, van quedar oblidades i que ara es rescaten.
A "El Corb", la segona pel·lícula d'Henri-Georges Clouzot, una ciutat sencera es veu commoguda pels anònims que reben molts dels seus habitants. S'hi reflecteix de manera indirecta el clima de desconfiança i delacions que vivia la França ocupada pels alemanys. La plana major de la cinematografia francesa, amb René Clair i Jean Renoir al capdavant, era a l'exili, i la indústria va passar a ser controlada pels ocupants. Però això no va impedir que es fessin pel·lícules com aquesta, que després va influir molt en François Truffaut.
A la França ocupada no arribaven les pel·lícules nord-americanes i les alemanyes no agradaven. Això va fer que les franceses tinguessin molt èxit; va augmentar la producció i va sorgir una nova generació de directors, com Jacques Becker o Robert Bresson. Són comèdies, pel·lícules de gènere i adaptacions d'autors com Georges Simenon que, entre línies, mostren tota una època que França va voler oblidar després dels quatre anys d'ocupació. Ara la Filmoteca de Catalunya en mostra una selecció de set títols, la majoria, restaurats recentment i encara molt poc coneguts.
