El CGPJ aprova la declaració sobre la seva legitimitat després de les crítiques de Bermejo

El ple del Consell General del Poder Judicial ha votat una declaració institucional sobre la legitimitat de l'actual composió de l'òrgan davant les crítiques fetes pel nou ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo. La proposta ha estat aprovada per 16 vots a favor i una abstenció i l'han presentada quatre vocals de la majoria conservadora. Bermejo va dir en seu parlamentària que la composició del Consell és legal, però que no té legitimitat, ja que el seu mandat va acabar el mes de novembre passat. De fet, la renovació de vocals no s'ha fet per la falta d'acord dels grups parlamentaris.
El CGPJ aprova la declaració sobre la seva legitimitat després de les crítiques de Bermejo
Madrid

El CGPJ aprova la declaració sobre la seva legitimitat després de les crítiques de Bermejo

El ple del Consell General del Poder Judicial ha votat una declaració institucional sobre la legitimitat de l'actual composió de l'òrgan davant les crítiques fetes pel nou ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo. La proposta ha estat aprovada per 16 vots a favor i una abstenció i l'han presentada quatre vocals de la majoria conservadora. Bermejo va dir en seu parlamentària que la composició del Consell és legal, però que no té legitimitat, ja que el seu mandat va acabar el mes de novembre passat. De fet, la renovació de vocals no s'ha fet per la falta d'acord dels grups parlamentaris.
Actualitzat

La proposta de declaració dels quatre vocals fa constar que el Consell General del Poder Judicial és "legal, legítim i necessari" fins i tot en la seva actual configuració, i que per tot això mereix respecte. Tot i no citar directament el ministre de Justícia, el redactat fa una crida al sentit de la prudència i de la mesura a tothom per no propiciar el deteriorament de les institucions. El text d'Enrique López, José Merino, Carlos Ríos i Javier Laorden, que ha estat votat i aprovat en el ple, sosté que "la situació actual del Consell és de pura i estricta legalitat", que "la seva actuació diària és imprescindible i no té dèficit de cap classe des del punt de vista de la seva estricta legitimitat democràtica".

Tot i que el text no fa cap referència al ministre de Justícia, la declaració arriba poc després que Mariano Fernández Bermejo, durant la presa de possessió de la seva cartera, afirmés que "els jutges i els tribunals necessiten amb urgència que el seu òrgan de govern recuperi la legitimitat que li falta". Bermejo va afirmar durant la sessió de control al govern en el Congrés que la composició actual del CGPJ és "legal", però "no té legitimitat", en haver conclòs el seu mandat el passat novembre.

Efectivament, el CGPJ està en funcions des que el passat 9 de novembre va acabar el seu mandat de cinc anys, i la seva renovació està bloquejada per la falta d’acord parlamentari.

La declaració institucional proposada pels quatre vocals de la majoria conservadora després de les crítiques de Bermejo afirma que "el canvi d'unes majories parlamentàries durant el mandat d'un òrgan constitucional que va ser nomenat conforme a la llei no afecta ni la validesa de la seva designació ni l'eficàcia de la seva activitat diària ni, en conseqüència, pot comprometre la seva acceptació social".

A més, subratlla que el CGPJ és un òrgan creat per la Constitució per atendre la necessitat de la protecció de la independència judicial i, per això, "la seva activitat diària resulta necessària".

Segons fonts del Consell, la recent jubilació del vocal de majoria conservadora Enrique Míguez ha comportat darrerament una situació d'empat entre els dos grups, ja que el conservador té nou vocals, els mateixos que sumen els elegits a proposta del PSOE, IU, CiU i l'independent Agustín Azparren. El vot de qualitat del president del CGPJ, Francisco José Hernando, decidirà les votacions en cas d'empat.

Per la seva banda, els vocals a proposta del PSOE, IU i CiU han dirigit un escrit al ple en el qual demanen a Hernando que expliqui les causes per les quals "s'han seguit criteris diferents" per compondre la sala especial, o de l'article 61 del Tribunal Suprem, encarregada del procés relatiu a l'execució de la sentència d'il·legalització de Batasuna.