El centre d'interpretació de Fumanya obrirà portes dissabte després d'anys aturat per falta de pressupost

El centre d'interpretació de Fumanya obrirà portes dissabte després d'anys aturat per falta de pressupost

El centre d'interpretació de Fumanya obrirà portes dissabte després d'anys aturat per falta de pressupost

Pla general de la paret de Fumanya i dos visitants, d'esquena, observant l'esllavissada. Imatge del 12 de juliol del 2017. (Vertical)

Pla general de la paret de Fumanya i dos visitants, d'esquena, observant l'esllavissada. Imatge del 12 de juliol del 2017. (Vertical)

ACN Fígols.-Situat en una mina de cel obert, a 1.500 metres d'alçada, hi ha el jaciment de Fumanya, un dels més importants a nivell mundial. En aquest indret, s'hi conserven milers de petjades i centenars de rastres a l'aire lliure de titanosaures, un gènere de dinosaure sauròpode que va viure al Cretaci superior, fa uns 70 milions d'anys. Però aquí també s'hi van recuperar més de 100 ossos, ous i pell de dinosaure. Per posar en valor tot aquest patrimoni paleontològic i després d'anys sense poder-ho fer per falta de pressupost, finalment dissabte s'obrirà al públic el centre d'interpretació 'Dinosaures Fumanya', l'únic de l'Estat ubicat dins del mateix jaciment. En aquest espai, una exposició donarà a conèixer al visitant la importància d'aquest jaciment i les troballes que s'hi han realitzat.

Fumanya és el jaciment europeu més extens amb petjades de sauròpode del Cretaci superior i un dels més importants a nivell mundial. De fet, el seu conjunt paleontològic va ser declarat, l'any 2005, bé cultural d'interès nacional (BCIN). En aquest espai, s'hi han descobert 3.500 petjades fòssils de dinosaure i més de 40 rastres; 114 fòssils de dinosaures, cocodrils, tortugues i restes de diferent fauna marina; 70 fulles de palmeres; 120 restes de tronc, possiblement de palmera, que podien arribar a mesurar 14 metres d'alçada; i 30 nivells amb restes de closques, ous i pell de dinosaure. La directora del Museu de les Mines de Cercs, Alba Boixader, ha explicat a l'ACN que totes aquestes troballes fan d'aquest jaciment un espai "únic" a nivell mundial. En el centre d'interpretació, a més de conèixer tot el que té relació amb els dinosaures, en especial, el titanosaure, també s'hi pot observar peces reals d'alguns dels seus ossos i ous. Un projecte ple d'entrebancsL'obertura d'aquest equipament suposa la culminació d'una iniciativa amb un pressupost de 2,5 MEUR promoguda des del 2001 per cinc municipis de l'Alt Berguedà: Fígols, Saldes, Cercs, Vallcebre i Guardiola que van formar el Consorci de Ruta Minera i que tenien com a "projecte estrella" la promoció del jaciment paleontològic.Abans però, va caldre construir les carreteres que havien de permetre l'arribada de turistes i, quan semblava que ja tot estava encarat, van xocar amb el topall de l'Estat, que va tirar enrere una subvenció Miner de 450.000 euros. De fet, l'edifici del centre d'interpretació està construït des del 2012 però, tal com ha explicat Boixader, "els diners per a la seva museografia es van quedar a Madrid i no vam tenir pressupost per fer-la". Finalment, la Diputació de Barcelona i el departament de Turisme de Generalitat han apostat pel projecte i han permès la seva posada en marxa. Entre les dues institucions, han atorgat una subvenció de 435.000 euros (335.000 Diputació i 100.000 Govern). Atractiu turístic Boixader ha explicat que el territori confia en el projecte de 'Dinosaures Fumanya' perquè "és un potent recurs turístic que pot allargar l'estada dels visitants i atraure nous turistes a la comarca". De fet, el jaciment es troba a tan sols set quilometres del Museu de les Mines de Cercs, el més visitat de la comarca, i l'exposició està pensada per a públic familiar i centres educatius. Reclam per a una actuació "urgent" a l'esllavissadaLes fortes pluges que van caure a l'alt Berguedà el mes de maig del 2016 van provocar una esllavissada de 30 metres d'amplada al jaciment. El territori ja feia temps que reclamava sense èxit la protecció de la zona, que es troba oberta a les inclemències del temps. Un any després de l'esllavissada, el Govern que, segons ha explicat Boixader, n'és el propietari, només ha fet una actuació d'urgència -el desembre del 2016-, que s'ha d'acabar de complementar aquest any perquè cal enretirar tot el runam i salvar les restes paleontològiques que hi ha per tal de conservar-les al museu. Per Boixader, aquesta actuació és "molt urgent". "Per nosaltres és una prioritat, però la Generalitat potser no ho veu tan urgent com el territori", ha lamentat.