El CCCB retrata la figura de l'home salvatge, que amb variacions fa milers d'anys que perdura

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona acull la mostra "El salvatge europeu". L'exposició convida a un recorregut iconogràfic del mite de l'home salvatge a través de la mirada d'artistes com Ribera, Goya, Buñuel o Picasso. L'exposició, que estarà oberta al públic fins al 23 de maig que ve, té com a punt de partida les tesis desenvolupades per Roger Bartra en els seus llibres "El salvaje en el espejo" i "El salvaje artificial", i per l'escriptora Pilar Pedraza en "La bella, enigma y pesadilla" i "Máquinas de amar".
El CCCB retrata la figura de l'home salvatge, que amb variacions fa milers d'anys que perdura
Museus

El CCCB retrata la figura de l'home salvatge, que amb variacions fa milers d'anys que perdura

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona acull la mostra "El salvatge europeu". L'exposició convida a un recorregut iconogràfic del mite de l'home salvatge a través de la mirada d'artistes com Ribera, Goya, Buñuel o Picasso. L'exposició, que estarà oberta al públic fins al 23 de maig que ve, té com a punt de partida les tesis desenvolupades per Roger Bartra en els seus llibres "El salvaje en el espejo" i "El salvaje artificial", i per l'escriptora Pilar Pedraza en "La bella, enigma y pesadilla" i "Máquinas de amar".
Actualitzat
"El salvatge europeu" convida a un viatge per la cultura occidental a partir del mite de l'home i la dona salvatges, contraposats als qui viuen en societat, i que evidencia la dificultat que tenim d'admetre allò que desconeixem. Una figura imaginària, d'origen grec, que ha tingut una continuïtat al llarg dels anys i que s'ha encarnat en personatges com els antics sàtirs, centaures o amazones fins a la modernitat amb "Robinsons", "Tarzans" o "Husseins". Aquest concepte de salvatge europeu s'ha transformat amb el temps, des d'aquell salvatge grec, que era mig humà mig animal i emparentat amb els déus, com el centaure, el sàtir o el ciclop. A l'Edat Mitjana, els salvatges es converteixen en homes silvestres i ermitans coberts de borrissol i, a partir de la conquesta d'Amèrica, pobles sencers van caure sota aquest tòpic. Els avenços de la ciència i el coneixement del cos i la ment més gran van afavorir que durant els segles XVIII i XIX es parlés del "salvatge interior", és a dir, la part de nosaltres mateixos que no ens reconeixem, el monstre desconegut que ens habita. Segons un dels comissaris de la mostra, l'antropòleg mexicà Roger Bartra, "L'Europa salvatge" vol fer reflexionar sobre el perill d'aquesta obsessió occidental de definir identitats. L'exposició barreja grans obres d'art com "La dona barbuda" de Ribera, "El Minotaure" de Watts o els olis de Goya, amb les pel·lícules de Buñuel o Christensen, o els còmics de La Marvel. La mostra es podrà visitar al CCCB fins al 23 de maig.

NOTÍCIES RELACIONADES