El català té un futur incert sense suport de les institucions de l'Estat
El català té vitalitat, però sense la implicació de les institucions de l'Estat té un futur incert. Això, afegit a les diverses polítiques lingüístiques de cada un dels territoris de llengua catalana, fa que la supervivència de la llengua sigui dèbil. Aquestes són les principals conclusions de l'"Informe sobre la situació de la llengua catalana 2003-2004", que ha presentat l'Observatori de la Llengua Catalana.
La situació del català és "paradoxal" i "delicada" i el seu futur és incert si les institucions de l'Estat no s'impliquen en el seu reconeixement, promoció i suport. Fins ara el català ha tingut la indiferència de l'Estat o, en el pitjor dels casos, l'ha tingut en contra. Per Xavier Vila, coautor de l'"Informe sobre la situació de la llengua catalana 2003-2004", la posició de les institucions de l'Estat és vital per a la supervivència de la llengua.
L'informe també destaca que les diferents polítiques que aplica cada un dels territoris de llengua catalana tendeixen a convertir la diversitat lingüística en un instrument de lluita política en lloc de treballar per la normalització lingüística. L'informe afirma que la situació del català és delicada especialment al País Valencià i constata també el retrocés del català a les illes.
Pel que fa al País Valencià, l'estudi diu que el govern autonòmic hi ha desenvolupat un projecte de "secessionisme calculat i progressiu" que inclou la "conflictivització del nom de la llengua i l'elaboració divergent de normativa". I sobre les illes Balears tampoc dibuixa una situació gaire encoratjadora. Diu que l'arribada a les institucions del Partit Popular ha comportat la posada en marxa d'iniciatives que debiliten la posició del català, i cita la rebaixa de l'exigència del nivell de català als funcionaris de l'administració.
Els responsables de l'informe conclouen que és necessària la superació de les divisions polítiques i administratives i que es fomenti la interrelació entre catalanoparlants dels diferents territoris, donat que la fragmentació "constitueix un greu obstacle per a la supervivència" de la llengua catalana.
"En un moment de caiguda de fronteres i d'integració econòmica seria suïcida constituir compartiments basats en particularitats fonètiques o morfològiques. Al català li convé la integració del domini lingüístic, la interrelació dels seus parlants, la lliure circulació de persones", assegura l'informe.
