El català no avança en la incorporació de nous parlants

El català és més viu en aquells llocs on té el reconeixement de les institucions, però no avança gaire en la incorporació de nous parlants. Ho posa de manifest un llibre-enquesta que s'ha presentat aquest dimarts en el marc de la "Jornada Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana a l'Inici del Segle XXI". El document confirma que cada vegada més gent coneix el català i que l'aspecte negatiu és l'ús social de la llengua. Segons l'enquesta, el català és la llengua materna del 43% dels catalans, però s'eleva al 54% el percentatge d'habitants que la senten com la seva llengua.
El català no avança en la incorporació de nous parlants
Barcelona

El català no avança en la incorporació de nous parlants

El català és més viu en aquells llocs on té el reconeixement de les institucions, però no avança gaire en la incorporació de nous parlants. Ho posa de manifest un llibre-enquesta que s'ha presentat aquest dimarts en el marc de la "Jornada Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana a l'Inici del Segle XXI". El document confirma que cada vegada més gent coneix el català i que l'aspecte negatiu és l'ús social de la llengua. Segons l'enquesta, el català és la llengua materna del 43% dels catalans, però s'eleva al 54% el percentatge d'habitants que la senten com la seva llengua.
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

La transmissió de la llengua de pares a fills és una de les variables més importants que n'assegura la supervivència. Els joves, majoritàriament, manifesten que el català és la seva llengua pròpia, encara que no sigui la dels seus pares. A la vegada, però, són els que més fàcilment canvien d'idioma.

La Franja de Ponent és el territori on es fa servir més el català a casa i amb els amics, amb un percentatge del 70% de la població. En segon lloc, hi ha Andorra i Catalunya, on el fan servir un 40% de la població en les seves relacions familiars. Després hi ha les illes Balears i el País Valencià, amb una mitjana del 30% d'ús. En els últims llocs, hi ha l'Alguer, amb un 10 per cent, i la Catalunya Nord, amb un 2% d'ús.

Paradoxalment, allà on el català ha assolit nivells més alts -en l'ensenyament i els mitjans de comunicació- és on es percep el futur amb més pessimisme.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS