El Castor, exemple de fracàs d'aliança publicoprivada per un informe internacional

L'informe analitza deu projectes "fiasco" arreu del món, com també "l'hospital més car del món", a Suècia
El Castor, exemple de fracàs d'aliança publicoprivada per un informe internacional

El Castor, exemple de fracàs d'aliança publicoprivada per un informe internacional

L'informe analitza deu projectes "fiasco" arreu del món, com també "l'hospital més car del món", a Suècia
Actualitzat
Imatge de la plataforma Castor (ACN)

Imatge de la plataforma Castor (ACN)

Un informe internacional situa el projecte del dipòsit de gas Castor com a principal exemple de "fracàs" de la col·laboració publicoprivada.

L'estudi, elaborat per entitats com l'Observatori del Deute en la Globalització, analitza 10 projectes, fets amb diners públics, que han acabat generant un impacte negatiu a nivell social, econòmic i mediambiental.  

El mateix observatori conclou que, malgrat tractar-se d'un tipus d'aliança que resulta "cara, arriscada i opaca", agents com el Grup del Banc Mundial (WBG) i el Banc Europeu d'Inversions (BEI) han tingut un paper destacat en l'assessorament i finançament d'aquest tipus de projectes en diferents sectors. 

El BEI va finançar 3 dels 10 projectes

L'informe subratlla que les entitats públiques que van ajudar a finançar el Castor "no hagin reconegut encara la seva responsabilitat en aquest fiasco" per als ciutadans, tot i les crítiques del Parlament Europeu i de les entitats que van qüestionar el projecte.

 

 

S'assenyala directament el BEI, que va emetre els bons per finançar-lo. De fet, el Banc Europeu d'Inversions, institució financera pública de la Unió Europea, és un dels principals ens públics que surten malparats d'aquest informe per haver finançat altres projectes a Europa igual de ruïnosos.

Un dels punts destacats sobre el Castor és que va haver de ser paralitzat per les "falles evidents, inclosa la deguda diligència d'identificar els possibles impactes del projecte".

El magatzem de gas submarí mai ha estat utilitzat, després de generar més de 1.000 terratrèmols durant les proves d'injecció, que es van aturar ara fa cinc anys.

Tot i això, pot arribar a costar més de 3.300 milions d'euros a l'erari públic, que havien d'assumir els usuaris a través de la factura del gas durant 30 anys. El TC va anul·lar la indemnització de 1.350 milions a les empreses promotores del Castor.

Notícia relacionada: Florentino Pérez demanda el govern espanyol perquè va cobrar poc pel Castor

 

 

L'hospital més car del món, a Suècia

Un altre exemple també finançat amb fons de l'entitat comunitària és un hospital de Suècia que ha acabat costant 2.400 milions d'euros. L'anomenen "l'hospital més car del món".

El Nya Karolinska Solna tenia un cost previst de 1.400 milions d'euros que es van acabar enfilant fins als més de 2.000. En la infraestructura, que encara no ha entrat plenament en funcionament, es conclou que hi havia greus fallades tècniques.

 

 

L'informe l'han elaborat experts internacionals d'entitats socials i també analitza projectes a Colòmbia, França, l'Índia, Indonèsia, Lesotho, Libèria i el Perú, amb el mateix desenllaç.

Poca transparència

Els deu casos estudiats tenen en comú que van tenir un alt cost per a les administracions públiques i, segons conclouen, un nivell de de risc excessiu per al sector públic, i a més suposen una "pesada càrrega" per als ciutadans.

En nou d'aquests casos també es denuncia que no hi va haver transparència en el procés ni es van consultar les comunitats afectades.

Els exemples que apareixen en l'informe "La història es repeteix: com fracassen les associacions publicoprivades" estan relacionats amb infraestructures dels àmbits de l'ensenyament, la salut, l'aigua i l'energia.

TEMES:
Castor Infraestructures