El cap de l'operatiu de l'1-O al Bages diu que qualsevol persona que barrés el pas als agents feia "resistència activa"

El cap de l'operatiu de l'1-O al Bages diu que qualsevol persona que barrés el pas als agents feia "resistència activa"

El cap de l'operatiu de l'1-O al Bages diu que qualsevol persona que barrés el pas als agents feia "resistència activa"

L'advocat David Casellas després de la vista d'aquest dilluns. 21 de maig del 2018. (Horitzontal)

L'advocat David Casellas després de la vista d'aquest dilluns. 21 de maig del 2018. (Horitzontal)

ACN Manresa.-El cap que dirigia l'operatiu de la Guàrdia Civil l'1-O al Bages ha justificat l'ús de la força per la "resistència activa" que, segons ell, s'hauria dut a terme en tots els punts de votació on van actuar. Segons el guàrdia civil, els agents van actuar en" legitima defensa". L'agent, que ha declarat aquest dilluns com a testimoni davant del jutjat d'instrucció número 2 de Manresa que investiga les càrregues policials al Bages, hauria assegurat, segons han explicat des del Col·legi d'Advocats de Manresa, que qualsevol actitud de no apartar-se era "resistència activa" i, per tant, justificava l'ús de la força. Les mateixes fonts assenyalen que el comandament policial hauria reconegut que l'elecció dels punts de votació on es va intervenir va ser "personal", en funció dels "recursos humans" i dels indrets "que els venien de pas".

Aquest dilluns han testificat dos comandaments del cos policial en la causa oberta pels ferits i liderada pel Col·legi d'Advocats de Manresa per les càrregues policials de l'1-O al Bages. Concretament els que van liderar els operatius a l'institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada i a Callús. Un dels comandaments és un capità de Saragossa que, segons ha explicat David Caselllas, advocat del Col·legi d'Advocats de Manresa, hauria liderat l'operatiu al Bages.Segons l'advocat, en el seu testimoni el capità ha assegurat que van actuar en "legitima defensa" i no per dissoldre als protestants. Ha afegit que es va considerar que hi havia "resistència activa" i que l'ha definit com a "qualsevol actitud de no apartar-se". Amb aquest argument, diu Casellas, hauria justificat "l'ús de la força i d'altres elements de defensa". Segons l'advocat, aquestes paraules permeten entendre que les càrregues no venien motivades de la interlocutòria del TSJC per impedir el referèndum sinó del que "ells entenen com a legítima defensa". L'advocat manresà, però, en discrepa i recorda que la llei dels cossos i forces de l'estat apel·la a l'ús de la força quan hi ha "proporcionalitat, congruència i oportunitat" i que no es pot considerar que aquesta definició correspongui a "persones assegudes amb les mans a l'aire".Els punts de les càrreguesA preguntes dels advocats sobre per quines raons es va optar per actuar en un punt de votació o un altre, el comandament hauria assegurat que la decisió va ser "personal en funció de la informació que tenia dels punts de votació i on es va considerar més oportú", afegeix Casellas. Malgrat que el capità no hauria concretat massa i hauria reconegut que era impossible actuar a tot arreu, sí que hauria dit que es va decidir en funció de la gent que hi havia i, inclús del recorregut que els hi venia de pas.Unificar causesDesprés dels testimonis d'aquest dilluns el Col·legi d'Advocats comença a plantejar la possibilitat de demanar que s'unifiquin les cinc causes obertes per les càrregues policials als jutjats de Manresa, una per cada punt de votació. Segons Casellas el comandament posa de manifest aquesta connexió. A més afegeix que causes similars poden generar "riscos" pel mateix poder judicial, ja que podrien acabar concorrent resolucions diferents.Simultàniament el Col·legi també apunta al fet que, a aquestes alçades de la fase d'instrucció, comencen a plantejar-se denúncies concretes contra determinats agents -que han pogut identificar- com a autors d'accions individuals.Arxivament de la causaSegons Casellas, malgrat la resolució de la magistrada de la setmana passada en la qual rebutjava prorrogar el procés o algunes de les proves que van demanar com a acusació, és aviat per determinar si hi haurà o no arxivament de la causa. Cal recordar que l'entitat que agrupa als advocats manresans va presentar un recurs a aquesta mateixa resolució que, a hores d'ara, encara no s'ha resolt. En els propers dies la magistrada del jutjat d'instrucció de Manresa haurà de decidir-ho i, en cas que sigui desfavorable pels advocats, haurà de determinar-ho també l'Audiència de Barcelona.