El canvi climàtic ja provoca danys irreversibles a la Gran Barrera de Corall australiana

L'augment de temperatura de l'aigua es revela com la causa principal de l'emblanquiment dels coralls i l'episodi del 2016 va ser especialment greu
El canvi climàtic ja provoca danys irreversibles a la Gran Barrera de Corall australiana

El canvi climàtic ja provoca danys irreversibles a la Gran Barrera de Corall australiana

L'augment de temperatura de l'aigua es revela com la causa principal de l'emblanquiment dels coralls i l'episodi del 2016 va ser especialment greu
Xavier Duran
Coralls emblanquinats i fluorescents

Coralls emblanquinats i fluorescents

L'augment de la temperatura de l'aigua dels oceans està causants danys irreversibles a la Gran Barrrera de Corall australiana, segons un estudi que publica la revista britànica "Nature". L'episodi d'aigües molt càlides registrat el 2016 ha estat el més greu de la història recent i ha provocat un emblanquiment dels coralls, produït per la disminució de la quantitat d'algues que viuen en aquest ecosistema o perquè aquelles han perdut una part dels seus pigments.

La Gran Barrera és el sistema de coralls més gran del món. Es troba a la costa nord-est d'Austràlia i està formada per vora 3.000 esculls de corall. S'estén al llarg de 2.300 quilòmetres i ocupa una superfície equivalent a dues terceres parts de la península Ibèrica. Els esculls de corall tenen una gran importància, perquè són hàbitat o refugi de nombroses espècies de peixos, invertebrats i mamífers marins. Els esculls de corall cobreixen menys d'un u per cent de la superfície del fons de mars i oceans, però es calcula que acullen el 25% de la vida marina.

Un equip encapçalat per Terry Hughes, de la Universitat James Cook, d'Austràlia, ha avaluat els efectes dels tres episodis més importants dels darrers anys d'emblanquiment de la Gran Barrera: 1998, 2002 i 2016. L'anàlisi detallada ha permès concloure que el darrer episodi ha estat el més greu i que els efectes són menys negatius a les zones on les aigües són més fredes.

Per tant, dedueixen que l'augment de la temperatura és la causa principal d'aquesta degradació dels coralls. També han analitzat si la qualitat de l'aigua o la pressió pesquera hi influeixen i han conclòs que no són determinants, tot i que les polítiques de protecció poden ajudar a fer que els coralls es recuperin millor.

Malgrat això, per als autors és molt improbable que la Gran Barrera es recuperi totalment de l'emblanquiment que va patir l'any passat. Per la gran importància ecològica i econòmica d'aquests ecosistemes i pels efectes en cadena que la seva degradació irreversible podria tenir, els investigadors conclouen que "assegurar un futur per als esculls de corall, incloent-hi els que estan gestionats de manera intensiva, com la Gran Barrera, requereix, bàsicament, una acció urgent i ràpida per reduir l'escalfament global".