Fòrum Universal de les Cultures

El CaixaForum se suma al Fòrum amb la mostra "Confuci. El naixement de l'humanisme a la Xina"

CaixaForum inaugura en el marc del Fòrum Ciutat 2004 l'exposició "Confuci. El naixement de l'humanisme a la Xina". La mostra acosta la figura i el pensament del filòsof xinès al gran públic a través de 130 peces que abasten més de vint segles. L'exposició inclou peces que mai havien sortit de la Xina, com un conjunt de vasos de bronze per a la celebració del culte als avantpassats de la dinastia Shang, que centra el primer apartat de l'exposició. La mostra es podrà visitar a CaixaForum des de demà fins al 29 d'agost.

Actualitzat
CaixaForum recorre la figura del pensador i filòsof xinès Confuci i la seva influència a través de més de 130 peces que abasten més de vint-i-cinc segles de la història de Xina, algunes de les quals surten per primera vegada del seu país. Organitzada per la Fundació "la Caixa", la Réunion des Musées Nationaux i el Museu d'Arts Asiàtiques Guimet de París, amb la participació de l'Administració Nacional per al Patrimoni Cultural de la República Popular Xina, "Confuci, el naixement de l'humanisme a la Xina", que estarà oberta fins a l'agost, forma part de la programació del Fòrum Ciutat del Fòrum 2004. Confuci va néixer en un segle molt especial, en una època fosca de venjances i guerres, el segle VI ac, el mateix en què neixen grans personatges de la història com Laozi, pare del taoisme, Buda i Sòcrates. Igual que Sòcrates, Confuci no va deixar res escrit i tota la seva doctrina ens ha arribat a partir dels seus deixebles. En l'exposició es pot contemplar la versió escrita sobre paper més antiga que recull els ensenyaments de Confuci, impresa a finals del segle XIII i trobades el 1971 a la tomba del príncep Zhu Tan, fill del fundador de la dinastia Ming. També s'hi exhibeix la seva "primera biografia", estampada en un rotllo, els anomenats "Vestigis sagrats de la vida de Confuci", del segle XIX, basats en les escenes gravades en pedra el 1592. La influència dels principis enunciats pel mestre, tan arrelats en l'època Han, es pot percebre en les esteles funeràries que s'hi exhibeixen. El recorregut comença amb una vintena de bronzes arcaics, mai exposats fora de Xina. L'apartat central de la mostra està dedicat a les sis arts nobles (ritus, música, escriptura, matemàtiques, conducció de carros i tir amb arc), aquelles que, segons Confuci, tenien com a objectiu desenvolupar la sensibilitat i l'autocontrol per restablir l'harmonia de l'ésser humà amb l'Univers. En aquest àmbit es poden veure dos carillons, un de campanes i un altre de pedres dures, percudits per mitjà de martells; un tampó per estampar la firma i una pedra en què es preparava la tinta, tots amb forma de tortuga, símbol de l'univers; algunes mesures de pes; o un carro tipus "rong che" amb conductor de la dinastia Han. Tot i que rebutjat en vida pels poderosos, després de la seva mort, el pensament de Confuci es va convertir en doctrina d'estat i les "oposicions" per als funcionaris es basaven en els escrits confucians i en les sis arts nobles. A més s'hi inclouen alguns vestits, ornaments i insígnies que portaven els lletrats-funcionaris, com tres vestits que van pertànyer a descendents del mestre i que provenen de la seva residència a Qufu, dos d'època Ming i un dels Qing. El final de l'exposició, en què es reuneix una selecció de fotografies dels llocs de pelegrinatge de Confuci captades per missions científiques entre 1907 i 1914, recorda la vigència que té el confucianisme i com va arribar a Occident de la mà dels missioners jesuïtes i l'entusiasme que aviat va despertar entre els il·lustrats, com Leibniz i Voltaire.
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut