El Caire reitera que no enviarà tropes a l'Iraq després del segrest d'un diplomàtic egipci
L'últim capítol de la crisi dels ostatges a l'Iraq centra totes les mirades a Egipte, després del segrest del número tres de l'ambaixada d'aquest país a Bagdad. El motiu, segons els seus autors, l'oferta del primer ministre egipci d'ajudar l'Iraq amb la seva experiència en l'entrenament dels cossos de seguretat. Després de saber-se la notícia, el ministre d'Afers Exteriors egipci ha assegurat que el seu país no preveu l'enviament de tropes a l'Iraq. Set treballadors més d'una empresa kuwaitiana continuen retinguts.
L'alarma i la preocupació entre les organitzacions i empreses que col·laboren a l'Iraq torna a augmentar després que divendres es tingués notícia d'un nou segrest. Un grup armat fins ara desconegut anomenat "Els lleons de Déu" ha fet arribar un vídeo a la cadena de televisió Al-Jazira on es veu un ciutadà egipci assegut amb sis segrestadors encaputxats, armats i vestits de negre al darrere. L'ostatge és Mohamed Mamduh Qoth, el tercer diplomàtic en importància de l'ambaixada d'Egipte a l'Iraq.
Segons el vídeo, el segrest és conseqüència de l'anunci de col·laboració amb el nou govern iraquià en matèria de seguretat que han fet les autoritats egípcies. Els segrestadors exigeixen la interrupció d'aquesta col·laboració.
El govern del Caire ha reaccionat ràpidament i ha assegurat que no té cap intenció d'enviar tropes a l'Iraq. El ministre d'Afers Exteriors egipci ha recordat que el seu país s'ha negat reiteradament a aquesta possibilitat, l'últim cop aquesta mateixa setmana durant el viatge que el primer ministre iraquià, Iyad Alaui, va fer a Egipte.
La notícia se suma a un segon vídeo també difós aquest divendres a la televisió àrab on el grup que va segrestar set estrangers, tres indis, tres kenians i un altre egipci donen un altre termini de 48 hores a l'empresa kuwaitiana per a la qual treballen els ostatges perquè abandoni l'Iraq.
Són els dos últims casos de l'onada de segrestos que hi ha hagut aquests dies a l'Iraq després que aquest tipus de pressions tinguessin efectes positius amb la decisió de Manila de retirar les tropes per salvar la vida d'un ostatge filipí. Precisament els Estats Units han cridat a consultes el seu ambaixador a Manila, molest per la retirada.
La violència, l'altre punt negre a l'Iraq
A part dels segrestos, el nou govern iraquià ha de fer front a un altre problema: el atacs de la resistència. L'última acció va passar la matinada passada al nord de Bagdad. Una forta explosió va incendiar un gaseoducte del sud-oest de la ciutat de Samarra que canalitza el petroli cap a la capital iraquiana, situada a uns 100 quilòmetres.
A més, un "marine" nord-americà ha mort en un intercanvi de trets a la província iraquiana d'Al-Anbar, a l'oest de Bagdad, segons fonts de l'exèrcit dels Estats Units. El soldat, que participava en una operació de manteniment de la seguretat, seria la baixa número 665 entre les tropes nord-americanes desplegades a l'Iraq des que va començar la guerra el març del 2003, segons dades facilitades pel Pentàgon.
