El bisbe de Girona sobre el conflicte de les campanes: "Farem el que ens digui el jutge"

ACN Girona.-El Bisbat de Girona té clar que la decisió final de si les campanes de la Catedral de Girona poden sonar de nit està a mans del jutge. Quan falten pocs dies perquè comenci el judici, serà el 16 de març, el bisbe Francesc Pardo ha reconegut que "de moment, no n'espera res" i que "faran el que els digui el jutge". El conflicte va començar a principis del gener de l'any passat després de reiterades queixes dels propietaris de l'hotel Històric, situat a pocs metres de la Catedral, per les molèsties que causava als clients el soroll dels repics. Al gener, i per decisió de l'exalcalde Carles Puigdemont, les campanes van deixar de sonar de nit. La mesura, però, va generar controvèrsia i els veïns s'hi van oposar. Mes i mig més tard, el successor de Puigdemont, Albert Ballesta, feia tornar a sonar les campanes escudant-se en la Llei de Centres de Culte. Davant la falta d'acord, els propietaris de l'hotel van decidir portar-ho als tribunals i van presentar una demanda contra l'Ajuntament, l'associació de veïns del Barri Vell i el Bisbat.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, ha recordat que inicialment es va arribar a un acord amb els propietaris de l'hotel i durant uns dies les campanes no van tocar de nit. Els veïns, però, van protestar i seguidament l'Ajuntament va dir al Bisbat que les campanes havien de tornar a sonar. Els propietaris de l'hotel Històric, però, van decidir portar-ho als tribunals i van presentar una demanda contra l'Ajuntament, l'associació de veïns del Barri Vell i el Bisbat. Pardo ha admès que hi ha dues normes que entren en conflicte i que haurà de ser el jutge qui decideixi quina preval. Es tracta, d'una banda, de la Llei de Centres de Culte, que reconeix la singularitat de les campanes i permet incloure-les com a excepció a la normativa de sorolls, i de l'altra, la llei de de Protecció contra la Contaminació Acústica, de 2002, segons la qual el repic del campanar supera els decibels permesos.Preguntat sobre què n'espera del judici, que es farà el 16 de març a Girona, el bisbe ha respost: "de moment no n'espero res, no vull avançar res; farem el que ens digui el jutge". Els detalls de la polèmica El conflicte pel tema de les campanes de la Catedral va saltar a la llum el passat mes de gener. Les queixes de l'establiment van aconseguir emmudir el campanar a través d'un decret d'alcaldia signat per Carles Puigdemont poc abans de deixar el càrrec per convertir-se en president de la Generalitat. Concretament, van deixar de sonar la nit del dia 6 de gener des de les dotze de la nit fins a les set del matí en base a la llei de Protecció contra la Contaminació Acústica, de 2002, i també en base a l'ordenança municipal de sorolls, ja que el toc del campanar superava els decibels permesos.La decisió va generar polèmica i els veïns del Barri Vell van reunir-se en assemblea per expressar el seu malestar. Defensaven que el so de les campanes era part de la vida de la ciutat i que era un component cultural i tradicional que acompanyava el dia a dia dels gironins i que, per tant, s'havia de mantenir.Les pressions dels veïns van fer rectificar el substitut de Puigdemont, Albert Ballesta, que va aconseguir que les campanes tornessin a sonar a partir de finals de febrer. Ho va fer a través d'una altra maniobra legal, emparant-se en la Llei de Centres de Culte, que reconeix la singularitat de les campanes i permet incloure-les com a excepció a la normativa de sorolls. A més, al maig, el ple va protegir el so de nou campanars de la ciutat com a Bé Cultural d'Interès Local.