El Barça Sorli Discau conquereix la Copa quatre anys després en imposar-se al Reus 4-2
La Copa del Rei deixa Vic, on s'ha estat els darrers dos cursos, i torna a Barcelona quatre anys després. El Barça Sorli Discau ha reconquerit el títol del KO en imposar-se aquest diumenge al Tecnol Reus Deportiu per 4-2. L'equip blaugrana va superar l'actual líder de l'OK Lliga en la reedició de la final del 2007 en mostrar-se més determinant que el conjunt roig-i-negre. El partit, igualadíssim, no es va decantar fins ben entrada la segona meitat, quan la figura d'Egurrola sota els pals va consolidar, juntament amb els gols d'Ordeig, Borregán, Torra i David Páez, la superioritat blaugrana.
La victòria del Barça Sorli Discau era tan necessària com obligada. Amb l'OK Lliga pràcticament a l'abast del Reus, la conquesta de la Copa del Rei arribava en forma d'imperatiu per al projecte encapçalat de Ferran Pujalte. Tant és així que els blaugranes es van aplicar amb determinació des que van estrenar-se a quarts de final amb el Vilanova.
Arribats al moment decisiu de la final i malgrat que el seu rival en la lluita pel títol era, precisament, el conjunt del Baix Camp, els culers van començar dominant, amb un Borregán molt actiu i un ritme de joc elevadíssim per tal d'aprofitar els problemes dels d'Alejandro Rodríguez en les rotacions. L'inici va ser trepidant, amb constants anades i vingudes i molt moviment en les àrees rivals. Les defenses, però, van anar prenent protagonisme i les figures dels dos porters -immensos tant Trabal com Egurrola- van començar a emergir.
Precisament el porter blaugrana va aturar un penal a Molet abans que Ordeig, en el minut 7, inaugurés el marcador. El desavantatge no va canviar gens l'esquema dels del Baix Camp. El Reus va mantenir tancada la seva defensa a l'espera de dirigir ràpides transicions. Un cop i un altre, però, es van topar amb un magnífic Egurrola. Poc va poder fer el porter culer en una falta directa molt ben transformada per Marín i que va suposar l'1-1 al quart d'hora de joc. L'empat va donar ales als reusencs al mateix temps que el Barça anava cedint terreny. Els roig-i-negres, amb un hoquei clar, definit i pragmàtic, van crear nombroses ocasions però això no va evitar que s'arribés al descans amb un 1-1 provisional.
Gegant Egurrola
A la represa, el Barça va tornar a fer valer el seu major encert amb un gol de Borregán en el 26. Els de Pujalte insistien en el xut exterior per intentar obrir la defensa reusenca i el capità blaugrana va trobar recompensa amb un cacau creuat. La reacció dels d'Alejandro Rodríguez no es va fer esperar i van empatar de nou cinc minuts més tard gràcies a una canonada de Marín.
La final tornava a començar amb el Reus crescut de moral, acostumat com ho està a les remuntades i recordant que ja va guanyar el Barça a domicili (2-4) en partit corresponent a l'OK Lliga. Amb el 2-2, el duel va recuperar els moments d'emoció i gairebé sense adonar-se'n el Barça va colpejar de nou. Aquesta vegada va ser Torra qui va fer el 3-2 desviant lleument un xut llunyà d'Ordeig. Quedava molt temps per endavant i el Reus no va desistir carregant un cop rere l'altre sobre la porteria contrària.
Els del Baix Camp, aprofitant l'acumulació de faltes dels barcelonins, van sovintejar els llançaments des del punt de faltes directes però ni amb l'expulsió de Borregán per targeta blava ni amb els tirs francs va poder empatar per tercera vegada. Egurrola ho va aturar absolutament i va donar ales a un Barça que, en la seva primera falta directa, va sentenciar. Era el minut 41 quan Trabal va aturar la jugada de Panadero però no va poder fer res amb el rebot posterior quan Páez només va haver d'enviar al fons de la xarxa. A partir d'aquest moment, els blaugranes es van limitar a deixar passar els minuts davant un Reus enfonsat i així va ser com va poder aixecar la seva 18a Copa del Rei.
Arribats al moment decisiu de la final i malgrat que el seu rival en la lluita pel títol era, precisament, el conjunt del Baix Camp, els culers van començar dominant, amb un Borregán molt actiu i un ritme de joc elevadíssim per tal d'aprofitar els problemes dels d'Alejandro Rodríguez en les rotacions. L'inici va ser trepidant, amb constants anades i vingudes i molt moviment en les àrees rivals. Les defenses, però, van anar prenent protagonisme i les figures dels dos porters -immensos tant Trabal com Egurrola- van començar a emergir.
Precisament el porter blaugrana va aturar un penal a Molet abans que Ordeig, en el minut 7, inaugurés el marcador. El desavantatge no va canviar gens l'esquema dels del Baix Camp. El Reus va mantenir tancada la seva defensa a l'espera de dirigir ràpides transicions. Un cop i un altre, però, es van topar amb un magnífic Egurrola. Poc va poder fer el porter culer en una falta directa molt ben transformada per Marín i que va suposar l'1-1 al quart d'hora de joc. L'empat va donar ales als reusencs al mateix temps que el Barça anava cedint terreny. Els roig-i-negres, amb un hoquei clar, definit i pragmàtic, van crear nombroses ocasions però això no va evitar que s'arribés al descans amb un 1-1 provisional.
Gegant Egurrola
A la represa, el Barça va tornar a fer valer el seu major encert amb un gol de Borregán en el 26. Els de Pujalte insistien en el xut exterior per intentar obrir la defensa reusenca i el capità blaugrana va trobar recompensa amb un cacau creuat. La reacció dels d'Alejandro Rodríguez no es va fer esperar i van empatar de nou cinc minuts més tard gràcies a una canonada de Marín.
La final tornava a començar amb el Reus crescut de moral, acostumat com ho està a les remuntades i recordant que ja va guanyar el Barça a domicili (2-4) en partit corresponent a l'OK Lliga. Amb el 2-2, el duel va recuperar els moments d'emoció i gairebé sense adonar-se'n el Barça va colpejar de nou. Aquesta vegada va ser Torra qui va fer el 3-2 desviant lleument un xut llunyà d'Ordeig. Quedava molt temps per endavant i el Reus no va desistir carregant un cop rere l'altre sobre la porteria contrària.
Els del Baix Camp, aprofitant l'acumulació de faltes dels barcelonins, van sovintejar els llançaments des del punt de faltes directes però ni amb l'expulsió de Borregán per targeta blava ni amb els tirs francs va poder empatar per tercera vegada. Egurrola ho va aturar absolutament i va donar ales a un Barça que, en la seva primera falta directa, va sentenciar. Era el minut 41 quan Trabal va aturar la jugada de Panadero però no va poder fer res amb el rebot posterior quan Páez només va haver d'enviar al fons de la xarxa. A partir d'aquest moment, els blaugranes es van limitar a deixar passar els minuts davant un Reus enfonsat i així va ser com va poder aixecar la seva 18a Copa del Rei.
