El 70% dels magrebins descendeixen d'un avantpassat comú que va viure fa 2.500 anys

Investigadors catalans ho dedueixen analitzant el cromosoma Y, que només passa de pares a fills mascles
El 70% dels magrebins descendeixen d'un avantpassat comú que va viure fa 2.500 anys

El 70% dels magrebins descendeixen d'un avantpassat comú que va viure fa 2.500 anys

Investigadors catalans ho dedueixen analitzant el cromosoma Y, que només passa de pares a fills mascles
Xavier Duran Actualitzat
Homes en un cafè al Marroc

Homes en un cafè al Marroc

Va viure fa 2.500 anys i per això és ben improbable que algú el recordi. Però la seva família és molt extensa: el 70% dels homes del Magreb són descendents seus. Tots provenen d'aquest avantpassat comú. Ho han descobert investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), encapçalats per Francesc Calafell i David Comas. L'estudi s'ha publicat a la revista "Scientific Reports".

Per arribar a aquesta conclusió, els investigadors han analitzat les dades genètiques de més de 200 voluntaris de l'Àfrica del Nord, l'Orient Mitjà i la península Ibèrica. Concretament, han estudiat una variant del cromosoma Y, el cromosoma sexual que només tenen i transmeten els homes.

X i Y són els dos cromosomes sexuals de l'espècie humana. Les dones tenen dos cromosomes X (XX) i els homes en tenen un de cada (XY). Per això, resseguir el cromosoma Y permet estudiar processos històrics i demogràfics basant-se només en la línia masculina.

Els investigadors han analitzat la variant E-M183 del cromosoma Y, que conforma el llinatge patern més freqüent de la regió. Està present en la majoria dels homes del Magreb. Amb la seqüenciació completa del cromosoma i utilitzant tècniques de genètica molecular, l'equip ha pogut deduir que el llinatge té una antiguitat de 2.500 anys. Així s'estableix una data molt més recent de les que s'havien proposat fins ara, com explica Francesc Calafell, cap del grup de recerca en Genòmica de la Individualitat de l'IBE:

"La datació d'aquesta variant ha estat controvertida per a la comunitat científica, ja que recerques anteriors suggerien un origen en temps del Neolític, fa 4.500 anys, o fins i tot en el Paleolític, més de 12.000 anys enrere. Aquesta data indica un origen extremadament recent, sobretot si tenim en compte la gran quantitat de persones que comparteixen el llinatge."

L'Àfrica del Nord presenta una gran varietat genètica perquè al llarg de la història ha estat escenari de moltes migracions. La diversitat cultural també hi ha tingut a veure. A part dels diversos pobles que s'hi han assentat, actualment hi conviuen dues ètnies diferents, definides per la llengua que parlen: els àrabs i els berbers.

En el cas de la història evolutiva dels cromosomes Y humans, s'ha observat que certes variants han augmentat molt la seva presència al Magreb quan hi ha hagut canvis culturals o innovacions tecnològiques. Neus Solé, autora principal de l'estudi, explica els esdeveniments que van envoltar l'aparició del nou llinatge:

"Les nostres estimacions per a l'origen de la variant E-M183 coincideixen amb el final de la tercera guerra púnica, l'any 146 a.C., quan Cartago (l'actual Tunísia) va ser derrotada i destruïda, marcant així el començament de l'hegemonia romana del Mediterrani. Aproximadament 2.000 anys enrere, l'Àfrica del Nord era una de les províncies romanes més riques i E-M183 possiblement va experimentar-ne el creixement demogràfic resultant".

La variant del cromosoma Y també dona claus sobre l'origen de la població de les illes Canàries. Ha estat trobada a les mòmies guanxes i això permet deduir que el nord d'Àfrica és l'origen més probable de la població aborigen de l'arxipèlag. Les restes dels habitants més antics de les Canàries són de fa 2.200 anys, un moment posterior, doncs, a l'aparició de l'avantpassat del qual provenen més de dos terços dels magrebins actuals.