El 48% dels bascos estan a favor de la consulta sobiranista catalana
Un de cada dos bascos dóna suport a un referèndum d'independència a Euskadi i un 31% manifesta "grans desitjos" d'independència, enfront del 55%, que en té "pocs o cap", segons l'últim Euskobaròmetre.
En relació amb la voluntat expressada per part del govern de la Generalitat de convocar un referèndum sobre la independència en els propers anys, la societat basca es mostra dividida: a favor (48%) i en contra (37%), a més dels que no es pronuncien en un o altre sentit (12%) o no expressen cap opinió (3%). Els primers destaquen entre els nacionalistes (72%) i els seus votants (entre el 56% del PNB i el 89% de l'EH Bildu), mentre que els segons ho fan entre els no nacionalistes (57%) i els seus electorats (entre el 67% d'UPyD i el 86% dels populars, passant pel 73% socialistes).
Respecte a una consulta per a la independència al País Basc, són més els que hi estan a favor (50%), que els que hi estan en contra (38%), encara que hi ha un 12% que no s'hi pronuncien. D'altra banda, un 31% dels bascos segueix manifestant tenir "grans desitjos" d'independència, després d'un retrocés semestral de 2 punts. Pel contrari, el 55% diu tenir poc (22%) o cap (33%) desig d'independència, sobretot entre els no nacionalistes (81%) i els votants dels partits autonomistes (més de nou de cada deu), però també gairebé la meitat dels votants del PNB (47%) i dos de cada tres abstencionistes (66%).
En la hipòtesi d'una Euskadi independent, un 27% creu que es viuria millor, més d'un terç opina tot el contrari i pensa que s'aniria a pitjor (34%), una quarta part no sap què dir sobre això (27%) i la resta creuen que les coses no canviarien (12%).
Un 58% dels enquestats mantenen la compatibilitat d'identitats basca i espanyola, amb un predomini de la "dualitat equilibrada" (35%), a la qual s'afegeix el biaix del sentiment basquista (19%), superior, a l'espanyolista (4%). D'altra banda, l'espanyolisme extrem es redueix a un 6%, mentre que l'exclusivisme basquista és la identitat expressada per un de cada tres bascos (33%).
En relació amb les opcions davant la forma d'organització territorial de l'Estat, els bascos segueixen dividits entre autonomisme, federalisme i independentisme. La gran majoria dels bascos segueixen oscil·lant entre l'actual fórmula autonòmica (34%) i un possible escenari federal (33%).
ESTATUT
Un 72% dels bascos es mostra "relativament" satisfet amb l'Estatut, mentre que els insatisfets es mantenen al voltant d'un de cada cinc (19%). Preguntats per les alternatives a l'actual estatus d'autogovern, un de cada quatre segueix sense voler canvis (25%), gairebé un de cada cinc es conforma que es completin les transferències (16%), al voltant d'un terç són els que opten per la reforma i l'ampliació de l'autogovern (30%), mentre que un 17% es decanten per una posició de "ruptura sobiranista".
Si avui se celebrés un nou referèndum estatutari el sí tornaria a fregar (46%) la majoria del cens que va votar afirmativament en el del 1979 (53%), després d'un lleuger avanç semestral de 3 punts. Per contra, el vot negatiu de fa trenta anys (3%) seguiria superant (14%) a costa de l'abstencionisme de llavors, sobretot entre els nacionalistes (21%).
CONSTITUCIÓ
Si avui se celebrés un nou referèndum constitucional es reduiria lleugerament (34%) la majoria que va votar afirmativament en el referèndum del 1978. Aquesta opinió favorable té, relativament, més suport entre els no nacionalistes (44%), però és compartida també per poc menys d'un de cada quatre nacionalistes (23%). Per la seva banda, el vot negatiu de fa trenta anys avança (+5 punts) en l'últim semestre (27%), sobretot, entre els nacionalistes (40%).
PARLAR DE POLÍTICA
Un 49% afirma sentir-se lliure per parlar de política amb tothom, un 33% reconeix fer-ho de forma "selectiva" i, per contra, un 18% diu no poder fer-ho amb ningú. A més, un 70% diu no tenir por de participar en política, mentre que un 25% segueix acusant "aquesta por crònica", sobretot entre els no nacionalistes (35%).
El 80% dels entrevistats es mostra insatisfet amb el funcionament del sistema democràtic, enfront del 19% que es declara satisfet, que segueixen situant-se per sota de la mitjana espanyola i de la Unió Europea. Segons l'últim Euskobaròmetre, només un 1% mostra entusiasme per la política, un 6% compromís i un 12% interès, mentre que el 81% restant expressa sentiments d'indiferència (17%), avorriment (13%), desconfiança (38%) i fins i tot irritació (12%).
Respecte a una consulta per a la independència al País Basc, són més els que hi estan a favor (50%), que els que hi estan en contra (38%), encara que hi ha un 12% que no s'hi pronuncien. D'altra banda, un 31% dels bascos segueix manifestant tenir "grans desitjos" d'independència, després d'un retrocés semestral de 2 punts. Pel contrari, el 55% diu tenir poc (22%) o cap (33%) desig d'independència, sobretot entre els no nacionalistes (81%) i els votants dels partits autonomistes (més de nou de cada deu), però també gairebé la meitat dels votants del PNB (47%) i dos de cada tres abstencionistes (66%).
En la hipòtesi d'una Euskadi independent, un 27% creu que es viuria millor, més d'un terç opina tot el contrari i pensa que s'aniria a pitjor (34%), una quarta part no sap què dir sobre això (27%) i la resta creuen que les coses no canviarien (12%).
Un 58% dels enquestats mantenen la compatibilitat d'identitats basca i espanyola, amb un predomini de la "dualitat equilibrada" (35%), a la qual s'afegeix el biaix del sentiment basquista (19%), superior, a l'espanyolista (4%). D'altra banda, l'espanyolisme extrem es redueix a un 6%, mentre que l'exclusivisme basquista és la identitat expressada per un de cada tres bascos (33%).
En relació amb les opcions davant la forma d'organització territorial de l'Estat, els bascos segueixen dividits entre autonomisme, federalisme i independentisme. La gran majoria dels bascos segueixen oscil·lant entre l'actual fórmula autonòmica (34%) i un possible escenari federal (33%).
ESTATUT
Un 72% dels bascos es mostra "relativament" satisfet amb l'Estatut, mentre que els insatisfets es mantenen al voltant d'un de cada cinc (19%). Preguntats per les alternatives a l'actual estatus d'autogovern, un de cada quatre segueix sense voler canvis (25%), gairebé un de cada cinc es conforma que es completin les transferències (16%), al voltant d'un terç són els que opten per la reforma i l'ampliació de l'autogovern (30%), mentre que un 17% es decanten per una posició de "ruptura sobiranista".
Si avui se celebrés un nou referèndum estatutari el sí tornaria a fregar (46%) la majoria del cens que va votar afirmativament en el del 1979 (53%), després d'un lleuger avanç semestral de 3 punts. Per contra, el vot negatiu de fa trenta anys (3%) seguiria superant (14%) a costa de l'abstencionisme de llavors, sobretot entre els nacionalistes (21%).
CONSTITUCIÓ
Si avui se celebrés un nou referèndum constitucional es reduiria lleugerament (34%) la majoria que va votar afirmativament en el referèndum del 1978. Aquesta opinió favorable té, relativament, més suport entre els no nacionalistes (44%), però és compartida també per poc menys d'un de cada quatre nacionalistes (23%). Per la seva banda, el vot negatiu de fa trenta anys avança (+5 punts) en l'últim semestre (27%), sobretot, entre els nacionalistes (40%).
PARLAR DE POLÍTICA
Un 49% afirma sentir-se lliure per parlar de política amb tothom, un 33% reconeix fer-ho de forma "selectiva" i, per contra, un 18% diu no poder fer-ho amb ningú. A més, un 70% diu no tenir por de participar en política, mentre que un 25% segueix acusant "aquesta por crònica", sobretot entre els no nacionalistes (35%).
El 80% dels entrevistats es mostra insatisfet amb el funcionament del sistema democràtic, enfront del 19% que es declara satisfet, que segueixen situant-se per sota de la mitjana espanyola i de la Unió Europea. Segons l'últim Euskobaròmetre, només un 1% mostra entusiasme per la política, un 6% compromís i un 12% interès, mentre que el 81% restant expressa sentiments d'indiferència (17%), avorriment (13%), desconfiança (38%) i fins i tot irritació (12%).
