El 324.cat proposa una campanya de "bookcrossing" perquè els llibres són més vius com més vegades es llegeixen

La novel·la "Tres cavalls", d'Erri de Luca, comença amb la frase "Jo només llegeixo llibres vells", una afirmació que ja enganxa. Després explica el protagonista que els llibres vells s'aguanten sols, recolzats al got, mentre dina, la qual cosa li permet fer dues coses alhora: alimentar el cos i l'esperit. Partint d'aquesta idea, el 324.cat us proposa un espai on fer "bookcrossing". Perquè els llibres són més vius com més vegades es llegeixen.
El 324.cat proposa una campanya de "bookcrossing" perquè els llibres són més vius com més vegades es llegeixen
Sant Joan Despí

El 324.cat proposa una campanya de "bookcrossing" perquè els llibres són més vius com més vegades es llegeixen

La novel·la "Tres cavalls", d'Erri de Luca, comença amb la frase "Jo només llegeixo llibres vells", una afirmació que ja enganxa. Després explica el protagonista que els llibres vells s'aguanten sols, recolzats al got, mentre dina, la qual cosa li permet fer dues coses alhora: alimentar el cos i l'esperit. Partint d'aquesta idea, el 324.cat us proposa un espai on fer "bookcrossing". Perquè els llibres són més vius com més vegades es llegeixen.
Carmen Amorós
Llibres en una lleixa

El "bookcrossing" és una bona manera de conèixer nous llibres i nous lectors.

Com va dir l'escriptor nord-americà Ray Bradbury, "els llibres només poden tenir dues olors: l'olor de nou, que és bona, i l'olor de vell, que encara és millor".

A mi m'agrada l'olor dels llibres nous: aquella barreja de paper, tinta i promesa que només fa un llibre sense estrenar. Però estic totalment d'acord amb Bradbury que l'olor dels llibres vells encara és millor: l'olor d'un llibre vell és el producte d'una estranya fórmula d'alquímia que conté, entre d'altres, un polsim d'expectació, mitja mesura de noves portes obertes al pensament, un xic de curiositat, moltes hores de carícies i, sovint, el regust de cafè amb llet i magdalena.

La novel·la "Tres cavalls", d'Erri de Luca, comença amb la frase "Jo només llegeixo llibres vells", una afirmació que ja enganxa. Després explica el protagonista que els llibres vells s'aguanten sols, recolzats al got, mentre dina, la qual cosa li permet fer dues coses alhora: alimentar el cos i l'esperit.

Amb Erri de Luca m'hi identifico totalment, tot i que jo, contràriament al protagonista de "Tres cavalls", no només llegeixo llibres vells. Però, quin plaer quan en trobes un que sembla fet a la teva mida, quan l'exemplar es doblega de manera que et cap en una sola mà, quan, efectivament, se t'aguanta obert recolzat al got mentre dines, quan el llom està una mica donat i ja no se't clava a la cuixa quan llegeixes estirada al sofà.

Un llibre vell, si l'has envellit tu mateix, és com fer un cafè amb aquell amic de tota la vida; si l'han envellit altres és com entrar en mons en què no hi tindries cap més porta d'entrada perquè tots deixem la nostra empremta en els llibres que llegim.

Quan és un conegut o un amic qui et deixa un llibre pots escriure la història de com el va llegir ell, on es va aturar, quines pàgines va rellegir i si l'amic en qüestió subratlla passatges o els marca d'alguna manera, tens el valor afegit de preguntar-te per què ho va fer, per què aquells i no uns altres, la complicitat d'estar-hi d'acord, la possibilitat d'encetar-hi un debat si discrepes de la seva tria.

Si el llibre arriba a les teves mans provinent d'un llibreter de vell, de la biblioteca privada d'un desconegut, d'una biblioteca pública, les possibilitats es multipliquen. Potser mai no podràs preguntar als lectors anteriors el perquè d'una o una altra cosa, però, en canvi, cada un dels lectors anteriors t'aportarà la seva "presència" i complementarà el que va escriure l'autor.

Per tot això, i també, perquè la crisi econòmica ens obliga a fer estalvis, proposem iniciar una campanya de "bookcrossing" que pot començar ara mateix, aquí, i acabar on acabi i quan sigui, o no acabar.

El "bookcrossing" consisteix, essencialment, a donar sortida a llibres que no volem i a aconseguir-ne d'altres que sí que volem. Hi ha moltes maneres de fer-ho, de fet, la nostra companya Victòria Miró va fer un reportatge fantàstic sobre la iniciativa d'"alliberar llibres" que es va dur a terme l'últim Sant Jordi.

Per tant, si teniu llibres que ja no voleu conservar però que no voleu llençar -llençar un llibre és molt lleig- ens ho podeu fer saber a través del sistema de comentaris que tenim a cada notícia. Si encara no hi esteu registrats, fer-ho és molt fàcil.

Nosaltres no proposem cap regla: ni exemplar per exemplar, ni normes d'enviament, ni llocs o dates de trobada, res. Feu-vos-ho com vulgueu, el 324.cat, de moment, només posa a l'abast la manera de contactar amb altres lectors que vulguin canviar els seus llibres.

Però si la iniciativa agafa prou volada, no descartem organitzar una trobada, i passar un dia amb lectors que s'apuntin al "bookcrossing" i que vulguin aprofitar per comentar les seves lectures preferides, deixar-se aconsellar per altres lectors, mirar si hi ha aquella edició que fa temps que busquen i no troben, recomanar aquella joia de la qual no es volen desprendre de cap de les maneres però que els agradaria compartir i conèixer persones amb una mateixa afició per la lectura.

I que no pateixin els editors i els llibreters, ni el "bookcrossing", ni els e-books, ni internet, acabaran mai amb el gust de passar una tarda remenant en una llibreria i sucumbint a la temptació d'adquirir-hi algun exemplar.

Llegir no allunya a ningú de la lectura, llegir només fa nous lectors.