El 25è aniversari de la mort de Charlot coincideix amb la reposició d'"El gran dictador"
Charles Chaplin, més conegut com a Charlot, va morir el Nadal de fa 25 anys. Una data que ara coincideix amb la reposició d'un dels seus films més simbòlics, "El gran dictador", a les pantalles de tot el món. I a Suïssa, a la localitat de Corsier-sur-Vevey, que va ser on va tenir la seva última residència, es treballa per obrir un museu dedicat a aquest geni, que va néixer i créixer artísticament amb el cine. Chaplin es va convertir en vagabund, immigrant o bomber amb la personal ironia i tendresa de Charlot; un personatge universal, optimista etern, que no té mai res, però que lluita per sortir airós de qualsevol situació, i que ha fet riure diferents generacions.
Alguns dels personatges de Charlot demostren la imaginació desbordant de Charles Chaplin. Creador i personatge en una mateixa persona. Una vida de cine, feta pel cine. Dos noms per a un mite centenari creat amb un barret, un bastó i un bigoti. I és que la vida de Charles Chaplin va ser d'alguna manera com una o totes les pel·lícules de Charlot. O les històries de Charlot van ser com la vida de Chaplin.
Va morir un dia de Nadal i havia nascut i va créixer com un personatge de Dickens en el Londres de finals dels XIX. D'aquí a l'èxit només va fer un viatge a Hollywood. Amb les maletes, això sí, plenes de talent i amb títols magistrals com "La quimera de l'or" o més tard, ja de retorn a Europa, "Temps moderns". Tot mut. Però Chaplin també va parlar, i amb paraules que van incomodar més d'un règim. El 1940 va fer, salvant obstacles i censura, "El gran dictador", amb una crítica ferotge al nazisme i un missatge pacifista de plena actualitat, que ara s'ha recuperat a les cartelleres. I on no falta ni humor ni poesia. Chaplin o Charlot ha passat, com pocs, la prova del pas del temps.
