El 155 atura el pla de fosses: la del Soleràs, l'última que s'està excavant

Els arqueòlegs han trobat més d'una trentena de restes òssies de soldats que van lluitar a la Guerra Civil enterrats a la fossa comuna del cementiri vell del Soleràs, a les Garrigues.

Aquesta intervenció, que va començar el 16 d'octubre, està inclosa en el Pla de fosses 2017-2018 i serà la darrera que es fa, tot i que n'hi havia més de previstes, degut a la paralització d'aquest programa per l'aplicació de l'article 155.

Des de l'inici de pla s'han localitzat 129 fosses noves arreu del país i recuperat 101 individus dels bàndols republicà i nacional.

Aquest 2017 s'han localitzat tres fosses i s'ha fet prospecció a la de Vilanova de Meià, a la Noguera; Figuerola d'Orcau, al Pallars Jussà, i Prats de Lluçanès, a Osona.

Dos hospitals militats

L'arqueòloga que dirigeix l'excavació del Soleràs, Anna Camats, ha explicat que els soldats de la fossa del cementiri vell provenen dels dos hospitals militars que hi havia a la població durant la Batalla de l'Ebre, des del juliol del 1938 fins al desembre de mateix any.

L'alcalde del Soleràs, Jordi Sarlé, explica que tots els veïns del poble sabien que al cementiri vell hi havia enterrats soldats de la guerra. ''Quan érem petits i jo tenia 8 anys hi anàvem a jugar."

"Avui dia encara queda molt gent que han vist el carro i les camilles que durant la nit venien aquí i aquí els tiraven."

 

Soldats republicans i nacionals

Des del 16 d'octubre han excavat una rasa i mitja i han trobat 35 individus. De moment, dels cossos recuperats s'ha pogut constatar que 7 són soldats del bàndol nacional i 25 del bàndol republicà.

En una de les rases hi ha soldats republicans que provenien de l'hospital, un fet que han pogut constatar pels indicis de les despulles.

"Es tracta de soldats republicans que provenien de l'hospital. Hi ha evidències que són cossos que han rebut tractaments, operacions quirúrgiques tipus amputacions, trobem benes enganxades al cos. Molts ens diuen que han estat embolcallats amb mantes i hem trobat restes d'un teixit que sembla una manta; la majoria no porten botes i això demostra que estaven rebent cures."

A la segona rasa s'han trobat els cossos de soldats, "però molt més ordenats", amb indumentàries, botes i botons que encara es conserven, tots en la mateixa posició. Segons Camats, possiblement són soldats de les tropes republicanes que van morir a la Batalla de les Garrigues, que va tenir lloc a finals del 38.

S'han trobat plaques amb el número de registre a tres individus que es corresponen amb un llistat de persones que van caure al front en aquelles dates. Així mateix, també s'han trobat molts objectes personals com navalles, sobretot als cossos de soldats del bàndol nacional, cinturons i encenedors.

L'antropòleg de l'excavació, Diego López, assenyala que de moment tots els cossos recuperats són masculins i la majoria van lluitar a la Batalla de l'Ebre. Creuen que n'hi ha dos que serien de la "lleva del biberó". Són soldats joves, ja que han pogut constatar que un cos tenia entre 16 o 17 anys, i un altre 20 anys. La resta tenen entre 20 i 30 anys.

Encara falta excavar més de tres rases, de manera que tot apunta que en sortiran més de 100 cossos, i aquesta es convertirà en la fossa més gran que s'ha obert fins ara a Catalunya.