EA es va reunir amb ETA el 2009 per pactar una estratègia electoral, segons un informe policial
Una acta confiscada per la Guàrdia Civil en l'"operació Halboka", practicada contra els advocats d'ETA, reflectiria que Eusko Alkartasuna i ETA van mantenir una reunió el febrer del 2009, trobada que hauria sol·licitat l'organització que ara presideix Peio Urizar. El document constata que les dues parts van estar d'acord a portar a terme una estratègia electoral conjunta. Segons l'informe de la Guàrdia Civil, durant la reunió, que va durar quatre hores i va tenir lloc en un restaurant, ETA va retreure a EA haver trencat l'acord per a les eleccions autonòmiques i EA va admetre no haver actuat "correctament", però ho va justificar al·legant problemes interns de la seva formació. La fiscalia ja ha demanat al Constitucional que accepti aquest document com a prova contra Bildu. Per la seva banda, l'exlehendakari Carlos Garaikoetxea ha negat la informació.
L'acta, a més, deixa clar que EA no va demanar a ETA "en cap moment" que declarés una treva amb vista a les eleccions europees. L'informe de la Guàrdia Civil explica que la reunió a la qual fa referència l'acta confiscada en l'"operació Halboka" va tenir lloc el febrer del 2009, abans de la celebració de les eleccions autonòmiques de l'1 de març d'aquell any i després de la presentació de les candidatures, proclamades el 2 de febrer. Situen la reunió entre aquestes dates per les referències a la falta d'acord final entre EA i l'esquerra abertzale per a aquestes eleccions i per la data que figura a l'acta, febrer del 2009.
La reunió es va produir a petició d'EA i hi van assistir dos representants, un dels quals era Carlos Garaikoetxea, segons apunta la Guàrdia Civil, ja que a l'acta es fa referència a "Garaiko" i "el president" i es diu que ja va ser a les reunions del 1998 i del 2005. Al començament de la reunió, "Hosto" (nom que els etarres donen a EA) va expressar les raons per "recuperar el contacte", tot i que "no gaire clarament". Així, van al·legar arguments independentistes: "L'espanyolisme cada vegada més arrelat, el sobiranisme cada vegada més diluït i dispersat amb l'operació que vol portar a terme el PNB." La banda considera, sempre segons els extractes de l'acta, que els representants d'Hosto van reflectir bona voluntat i formalitat: "Davant de totes les reflexions i la lectura de l'organització, expressen el seu acord amb un sí, sí, sí."
Segons l'informe de la Guàrdia Civil, de l'acta es desprèn que ETA situa EA entre els seus "contactes prioritaris" i es "congratula" que EA demanés la reunió. A més, les dues parts "coincideixen en les línies generals de l'anàlisi política de la situació d'Euskal Herria" i també "en l'essencial" en l'anàlisi de la posició política del PNB, que el 2009 estava al govern basc. Però una de les principals conclusions que en treu la Guàrdia Civil és que "al llarg del document, tant ETA com EA reflecteixen la seva voluntat de recórrer a l'acumulació de forces com a estratègia conjunta". Així, segons l'acta de la reunió, Hosto fa una "ràpida anàlisi de la situació" i es queixa que els que volen, com ells, portar l'independentisme o Euskal Herria a un altre escenari es troben unes "condicions cada vegada més difícils".
ETA, per la seva banda, posa com a "exemple polític" l'"acció unitària" que estan portant a terme al País Basc francès a través d'Euskal Herria Bai i diuen que aquesta fórmula ha arribat a ser l'"instrument" per demostrar l'autèntica força de l'àmbit abertzale per entendre que el "principal actiu del procés" és l'"articulació de forces independentistes". La banda argumenta que cal "canviar la correlació de forces perquè es produeixi el canvi polític i un procés democràtic". "Per això cal construir una estratègia independentista i una actuació unitària de les forces autodeterministes", diu l'acta, que afegeix que l'"objectiu ha de ser substituir el PNB". En aquest context, la banda ofereix "l'aportació que ha de fer", però adverteix que "la dinàmica armada no es pot convertir en una excusa recurrent".
"Farsa policial i del govern sense precedents"
El fundador d'Eusko Alkartasuna i exlehendakari Carlos Garaikoetxea ha assegurat que l'informe policial és "una farsa policial i del govern sense precedents en un règim democràtic". "Quina causalitat que aquest informe s'incorpori a la causa just el dia que el Constitucional s'ha de pronunciar", ha afegit Garaikoetxea, per qui es tracta d'una "mentida infame a la qual es dóna aparença de versemblança" i que té la "intenció malèvola d'influir no tant en l'opinió pública com en el mateix tribunal". Eusko Alkartasuna també ha negat la informació i ha anunciat accions legals per injúries contra alguns mitjans de comunicació.
D'altra banda, algunes informacions apunten que la Guàrdia Civil es podria haver confós a l'hora de traduir les actes. Així doncs, "Garaiko presidentea" s'hauria entès com una referència a Garaikoetxea quan, en realitat, voldria dir "el lehendakari d'aleshores", ja que "garaiko" ve de "garai", que en la llengua basca significa "temps".
La reunió es va produir a petició d'EA i hi van assistir dos representants, un dels quals era Carlos Garaikoetxea, segons apunta la Guàrdia Civil, ja que a l'acta es fa referència a "Garaiko" i "el president" i es diu que ja va ser a les reunions del 1998 i del 2005. Al començament de la reunió, "Hosto" (nom que els etarres donen a EA) va expressar les raons per "recuperar el contacte", tot i que "no gaire clarament". Així, van al·legar arguments independentistes: "L'espanyolisme cada vegada més arrelat, el sobiranisme cada vegada més diluït i dispersat amb l'operació que vol portar a terme el PNB." La banda considera, sempre segons els extractes de l'acta, que els representants d'Hosto van reflectir bona voluntat i formalitat: "Davant de totes les reflexions i la lectura de l'organització, expressen el seu acord amb un sí, sí, sí."
Segons l'informe de la Guàrdia Civil, de l'acta es desprèn que ETA situa EA entre els seus "contactes prioritaris" i es "congratula" que EA demanés la reunió. A més, les dues parts "coincideixen en les línies generals de l'anàlisi política de la situació d'Euskal Herria" i també "en l'essencial" en l'anàlisi de la posició política del PNB, que el 2009 estava al govern basc. Però una de les principals conclusions que en treu la Guàrdia Civil és que "al llarg del document, tant ETA com EA reflecteixen la seva voluntat de recórrer a l'acumulació de forces com a estratègia conjunta". Així, segons l'acta de la reunió, Hosto fa una "ràpida anàlisi de la situació" i es queixa que els que volen, com ells, portar l'independentisme o Euskal Herria a un altre escenari es troben unes "condicions cada vegada més difícils".
ETA, per la seva banda, posa com a "exemple polític" l'"acció unitària" que estan portant a terme al País Basc francès a través d'Euskal Herria Bai i diuen que aquesta fórmula ha arribat a ser l'"instrument" per demostrar l'autèntica força de l'àmbit abertzale per entendre que el "principal actiu del procés" és l'"articulació de forces independentistes". La banda argumenta que cal "canviar la correlació de forces perquè es produeixi el canvi polític i un procés democràtic". "Per això cal construir una estratègia independentista i una actuació unitària de les forces autodeterministes", diu l'acta, que afegeix que l'"objectiu ha de ser substituir el PNB". En aquest context, la banda ofereix "l'aportació que ha de fer", però adverteix que "la dinàmica armada no es pot convertir en una excusa recurrent".
"Farsa policial i del govern sense precedents"
El fundador d'Eusko Alkartasuna i exlehendakari Carlos Garaikoetxea ha assegurat que l'informe policial és "una farsa policial i del govern sense precedents en un règim democràtic". "Quina causalitat que aquest informe s'incorpori a la causa just el dia que el Constitucional s'ha de pronunciar", ha afegit Garaikoetxea, per qui es tracta d'una "mentida infame a la qual es dóna aparença de versemblança" i que té la "intenció malèvola d'influir no tant en l'opinió pública com en el mateix tribunal". Eusko Alkartasuna també ha negat la informació i ha anunciat accions legals per injúries contra alguns mitjans de comunicació.
D'altra banda, algunes informacions apunten que la Guàrdia Civil es podria haver confós a l'hora de traduir les actes. Així doncs, "Garaiko presidentea" s'hauria entès com una referència a Garaikoetxea quan, en realitat, voldria dir "el lehendakari d'aleshores", ja que "garaiko" ve de "garai", que en la llengua basca significa "temps".
